Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
2-amino-1-butanol
Química
Líquid que bull a 178°C, miscible amb l’aigua i soluble en alcohols, obtingut per reducció del 2-nitro-1-butanol.
Té aplicacions per a absorbir gasos àcids, en síntesi orgànica i, sobretot, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres
2-metil-2-butanol
Química
Alcohol alifàtic terciari, volàtil, que bull a 102°C.
És emprat com a hipnòtic i actua com a irritant de les mucoses
etambutol
Farmàcia
Química
Antibiòtic sintètic derivat de l’etilendiamina, que es fon a 88°C.
Les seves propietats tuberculostàtiques foren demostrades per Wilkinson l’any 1961 Hom utilitza l’isòmer dextrogir i l’administra en forma de clorhidrat hom n'aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de 2-4 hores En medicina, és emprat en combinació amb altres productes antituberculosos
alcohol amílic primari
Química
Mescla comercial d’alcohols amílics primaris preparada a partir de butens normals pel procediment Oxo.
Conté, aproximadament, 60% d’1-pentanol, 35% de 2-metil-1-butanol i 5% de 3-metil-1-butanol És emprada com a dissolvent
alcohol butílic
Bioquímica
Cadascun dels quatre alcohols isòmers que corresponen a la fórmula empírica C4H10 (alcohol n-butílic, sec-butílic, tert-butílic i alcohol isobutílic).
L’alcohol n -butílic o 1-butanol CH 3 CH 2 CH 2 CHOH és resultat de la fermentació de midons o sucres pel Bacillus butylicus , i també és fabricat a partir de l’òxid d’etilè i del trietilalumini L’alcohol sec -butílic o 2-butanol CH 3 CH 2 CHOHCH 3 és preparat per reducció de la 2-butanona o per hidratació del 2-butè L’alcohol tert -butílic o 1,1-dimetiletanol CH 3 3 COH, és obtingut per hidratació catalítica, de l’isobutilè Els dos primers són líquids, i el tercer sòlid cremen amb flama lluminosa Són emprats com a solvents de pintura, vernís i cera, per a l’…
metil etil cetona
Química
Cetona alifàtica, d’olor agradable, que bull a 73,4°C.
Hom l’obté industrialment per deshidrogenació catalítica, o oxidació del sec -butanol entre 350 i 400°C amb un catalitzador de zinc És emprada com a dissolvent de resines viníliques i cautxú sintètic
reacció de Bial
Bioquímica
Reacció característica de les pentoses i dels àcids urònics que ocorre en escalfar-los en condicions adequades amb àcid clorhídric per produir llur ràpida conversió en furfural.
Aquest dóna lloc, amb orcinol i clorur fèrric, a coloracions vermelloses o rosades que poden ésser extretes amb n -butanol Actualment, en anàlisis clíniques, aquesta reacció, anomenada també reacció de l’orcinol , ha estat substituïda per mètodes enzimàtics automatitzats
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no…
oli de fusel
Química
Oleïcultura
Subproducte obtingut de la fermentació etílica de glúcids.
Hom l’anomena també flegma És constituït per una mescla d’alcohol isopentílic de 2-metil-1-butanol, d’alcohol isobutílic i d’alcohol n -propílic, i de petites quantitats d’altres alcohols, èsters i aldehids Hom l’obté en la destillació fraccionada de l’alcohol etílic de fermentació, en els anomenats productes de cua Bull entre 122°C i 138°C i la seva olor és deguda a la presència de l’alcohol isoamílic Es troba en quantitat petita però significativa en begudes espirituoses
alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…