Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes…
Els cal·lionímids: dragons
Callionímids de la mar catalana 1 dragó ver Callionymus lyra , mascle 1a i femella 1b , 2 dragó maculat C maculatus , mascle 2a i femella 2b , 3 dragó banyut C risso , 4 dragó marbrat C reticulatus i 5 dragó vermell Synchiropus phaeton no s’ha representat el dragó petit Callionymus pusillus , amb bandes argentines als flancs, molt menys abundant Carlos Moreno La família dels callionímids és conformada per espècies de cos allargat i més o menys deprimit a la regió del cap, que és ample i subtriangular, amb un rostre lleugerament prolongat, uns ulls grossos, ovalats i dirigits cap…
llangardaix
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, amb el cap deprimit i gros i el tronc prim i esvelt.
Els mascles, d’uns 30 cm, són més llargs que les femelles Té dues aletes dorsals juntes la primera és alta i punxeguda, en forma de falç, i la segona és més llarga i la meitat d’alta l’aleta caudal és llarga, arrodonida per darrere i espatulada Les parts superiors tenen un color gris groguenc o gris verdós vermellenc, amb petites taques fosques i clares als flancs i d’un gris blanquinós a la part inferior Habita a la Mediterrània i a l’Atlàntic N’hi ha a les costes dels Països Catalans, juntament amb les espècies Cbelenus, Cmaculatus, Cfasciatus, Clyra , etc, de forma similar i de colors vius
pau
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de fins 30 cm de llargada, de cos sense escates i de colors vius.
Té els ulls grossos, situats sobre el cap, i la mandíbula superior protràctil i amb una forta punxa en el preopercle Habita a la Mediterrània
guineu
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de 30 cm de llargada, amb el cap deprimit, contorn triangular i amb la boca en posició ínfera.
Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic
peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
Els hàbitats i les comunitats íctiques dels Països Catalans
Els hàbitats Els peixos ocupen una gran varietat d’hàbitats, i les seves adaptacions, com també les respostes a les característiques de l’ambient i les relacions entre ells o bé amb altres organismes, són tan vastes i complexes com desconegudes En el millor dels casos només es coneixen, amb un cert detall, les espècies que tenen un cert interès comercial o esportiu Les zones baixes dels nostres rius són les àrees que pateixen d’una manera més acusada els efectes dels canvis climàtics, de manera que s’hi fa més palesa l’alternança de períodes de secada estiu i de riuada tardor La fotografia,…