Resultats de la cerca

Per tal d’obtenir-la, després de la sega hom espolsa amb forques o amb rampins les garbes a fi que se'n desprenguin les fulles, hom carmena el cànem i, per tal de depurar-lo, hom el bat amb la mà o un bastonet El cànem, llavors, s’amara en un safareig o bassa durant aquest amarament o maceració es desagreguen els lligaments que uneixen les fibres per acció del bacil Amilobacter Després d’assecat al sol, s’amuntega en una gran garbera prismàtica L’operació del bregat o batuda , anomenada agramada al País Valencià, es fa per colles de treballadors amb un aparell d’esmicolar el cànem, de nom i…

Els uns en fan cordes o espardenyes i els altres se’l fumen No és tot u Les tiges presenten resistents filaments fibrosos amb els quals es pot elaborar fil i, per tant, fabricar teixits i trenats A les fulles més tendres s’acumula una resina euforitzant, de conegut efecte narcòtic I les llavors són oleaginoses Per als uns, i durant segles, ha estat simplement el cànem Per als altres, és l’‘herba’ per antonomàsia el haixix o marihuana Malgrat molts segles de conreu i la subsegüent selecció de culti-vars, el cànem no ha perdut la capacitat de créixer espontàniament és difícil distingir una…

Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…