Resultats de la cerca

El procediment consisteix a fer passar a través del cos del pacient un feix de raigs X en forma de ventall que són recollits per un seguit de captadors electrònics situats a l’altra banda del cos L’emissor i els captadors són situats sobre un mateix pla transversal, i el conjunt gira uns 180° entorn d’un eix fix que es fa coincidir amb el centre de la secció del cos que hom vol estudiar, que roman immòbil La intensitat del raig rebuda pels captadors, que depèn de la densitat dels teixits que travessen hom atribueix el valor -2000 a la de l’aire, o a la…

Poden ésser de captadors plans captador solar , molt simples, però de molt baix rendiment tèrmic a causa de la poca temperatura a què poden escalfar el fluid transmissor màxim 100°C, excellent per a utilitzar-lo per a calefacció, però només suficient per a moure una petita màquina tèrmica hom les utilitza per a accionar bombes d’aigua en zones rurals de gran insolació a l’Àfrica o a l’Amèrica del Sud les de captadors cilíndrics o parabòlics captador solar permeten d’assolir temperatures de 300°C i fins a 1000°C, respectivament, a la zona focal dels captadors…

El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre incideixi…

Els absorbidors són una part essencial dels captadors solars, solen estar construïts amb coure i per tal d’augmentar la seva eficiència se'ls tracta en la seva cara exterior amb una superfície selectiva, la qual li confereix una alta absorbància i una reduïda emissivitat

És emprat en astronomia per a observar el Sol sense haver de variar l’orientació de l’aparell d’observació, en geodèsia per a transmetre senyals lluminosos a llarga distància i en les centrals solars per a concentrar els raigs del Sol en un punt o zona determinat on es troben els captadors

Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules…

L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i animal,…

Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes canonades, és…

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…

Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap del…