Resultats de la cerca

Hom pot trobar cianofícies en molts ambients diferents ara ens fixarem en alguns dels ambients més rics en cianofícies i en descriurem el poblament més típic que hom pot trobar al nostre país Per raons pràctiques, ja que la majoria de les observacions s’han fet directament sobre mostres preses a la natura, sense previ cultiu —i és així com les trobarà qualsevol observador naturalista—, utilitzarem els noms d’espècies de la sistemàtica clàssica, tot i recordant que, en força casos, corresponen més a entitats ecològiques adaptacions a un ambient determinat, que no pas genètiques espècies ben…

La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…

L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques  Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…

Són fixadors del nitrogen les cianofícies i certs bacteris, com l' Azotobacter , el rizobi, etc

Les artròspores de les cianofícies són les més grans de totes i contenen reserves abundants També en presenten alguns bacteris, algues i fongs

Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…

Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles

Els fongs que formen part d’aquests líquens presenten afinitats amb les patellariàcies Els gonidis són clorofícies, però rarament trentepoliàcies, i menys sovint cianofícies Comprèn la major part dels líquens

N’hi ha de dos tipus la fixació no simbiòtica o no biològica, deguda a les descàrregues dels llamps, la combustió i l’aportació de nitrogen a través de la pluja, i la simbiòtica o biològica, que és realitzada per alguns bacteris, algues cianofícies i determinats fongs

Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies