Resultats de la cerca

Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà…

Es formà a l’escolania de Montserrat del 1737 al 1745 amb Benet Esteve Aquest darrer any entrà al monestir, d’on fou organista a partir del 1754 Escriví, entre altres obres per a instruments de teclat, sonates per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere , ambdós per a doble cor i orquestra

En l’orgue barroc peninsular del segle XVIII podia designar solament el conjunt de jocs de llengüeta trompetes, baixons, clarins, etc situats a les façanes de l’instrument, tant la principal com la posterior llengüeteria de façana En els grans instruments, del mateix segle o posteriors, també pot designar el conjunt dels jocs de llengüeta interiors propis de cada teclat, conjunts que s’utilitzen per a dialogar entre si

Si els tubs són de la talla dels flautats, originen els jocs de címbal, ple o plens, corona, carilló, alemanya, fornitura, gran mixtura, harmonia etèria, progressió harmònica, septinona, etc, amb represes i repeticions Si els tubs són de la talla de les flautes, donen lloc al jocs de corneta, sesquiàltera, tèrcia, etc, sense repeticions ni represes Si són de llengüeta, donen lloc a la potentíssima mixtura de clarins 4', 2’2/3 i 2'

Ocupà la plaça de contralt a la capella de Sant Joan de València i més tard, a la mateixa ciutat, obtingué el càrrec d’organista a l’església de Sant Martí Compongué obra religiosa, entre la qual cal mencionar una missa en sol M a tres veus i acompanyament d’orgue, un motet a cinc veus amb acompanyament de contrabaix i orgue obligat amb clarins, i també diverses salves i altres peces Les partitures es conserven als arxius del Collegi del Corpus Christi de València, a la catedral d’Oriola i a la de Sogorb

Juntament amb els jocs labials o de boca joc de boca forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors baixons, clarins, trompetes, etc com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue orgue ple o amb el tutti

Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa comença en el sol2…

Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra religiosa…

Vida Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant Rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia 1728-34 Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim En l’…

Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…