Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Alfàbia
Possessió del terme municipal de Bunyola, situada en una vall, al SW de la serra d’Alfàbia
, sota el coll de Sóller.
Era una antiga alqueria islàmica l’actual casa en conserva restes arquitectòniques un enteixinat i inscripcions del s XII La façana és barroca i té unes portes recobertes de planxa de bronze clavetejades que pertangueren fins al s XIX a la casa de la inquisició de Ciutat de Mallorca Entre el mobiliari destaca una cadira de braços, medieval probablement del s XIV, de fusta, amb relleus Als jardins d’Alfàbia declarats “jardins artístics” el 1954, es troben diferents estils des de l’àrab i l’italià, el jardí que s’estén a l’esquerra de l’edifici en conjunt, del s XVII, amb afegits…
Santa Maria del Pla
Art romànic
Aquesta església fou construïda, a la vila de Calaceit, durant els segles XIII i XIV Era un edifici de transició del romànic al gòtic En l’actualitat, al pati de la casa de la vila, es conserva una notable clau de volta procedent d’aquesta església, amb la Mare de Déu del Pla esculpida, i un gos agenollat que fou molts anys l’escut heràldic de la població L’actual església parroquial de Santa Maria de Calaceit, bastida sobre les ruïnes de l’antic temple de Santa Maria del Pla, és un interessant edifici d’estil barroc de grans proporcions, amb tres naus i cúpula sobre el creuer Fou construïda…
casc

Diferents tipus de casc segons la categoria nobiliària
© fototeca.cat
Heràldica
Timbre de l’escut.
El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més…
trellissat | trellissada
Heràldica
Dit del fretat amb més cotisses i llistes, les quals, per tant, són més estretes i amb les interseccions clavetejades.
Sant Vicenç de Vallmanya
Art romànic
L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al poble de Vallmanya, a la seva part alta Vallmanya és a l’alta vall del riu Lentillà, a 855 m d’altitud, en els vessants orientals del massís de Canigó i en un territori accidentat i boscos Una de les primeres mencions del lloc de Vallmanya i de la seva església data de l’any 950, en una butlla del papa Agapit II atorgada en favor del monestir de Cuixà hi consta que, entre d’altres moltes propietats, el papa li ratificà la possessió de Vallemagna cum sua ecclesia Poc després, l’ ecclesiam de Valle Magna cum alodibus fou confirmada a l’…
bateria

Bateria Ludwig amb plats Zildjian
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt d’instruments de percussió idiòfons i membranòfons tocats per un sol intèrpret.
S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i els models…
Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és situada al centre del nucli antic de la vila de Vinçà, que era envoltat per un recinte fortificat medieval del qual queden algunes restes, amb dos dels portals Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Per a arribar a Vinçà cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior Història El castell de Vinçà —com ja s’ha referit en parlar de la vila— és esmentat documentalment l’any 939 L’església és mencionada per primera vegada en una escriptura de donació de l’any 1043, segons la qual…
Sant Pere de Palau-sator
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha oberta la porta d’entrada, coberta amb dos arcs de mig punt en gradació F Baltà L’església parroquial de Sant Pere de Palau-sator es troba a l’extrem de migdia de la població, al barri de l’Església, en una situació una mica apartada del petit nucli urbà i fora de les seves muralles Palau-sator presenta una expansió urbana que retrobem en alguna altra vila medieval de la comarca, com la propera de Peratallada un nucli de poblament compacte s’agrupà i es consolidà a l’entorn del castell i fou protegit per un recinte fortificat, mentre que l’…
Sant Sadurní o Santa Maria de Vernet o Santa Maria del Puig (Vernet)
Art romànic
Situació Porta d’entrada, oberta al mur sud, amb un arc de mig punt i la llinda i el timpà monolítics ECSA - A Roura L’església parroquial de Vernet es troba a la part més alta del nucli medieval de la vila, anomenada també Vernet Vell, al costat del castell del qual, originàriament, havia estat capella Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 60” N - Long 2° 23’ 22” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JBH Història La primitiva església parroquial de Vernet era més al nord de l’actual població, a l’esquerra del riu de Cadí, en el lloc…
Sant Vicenç de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…