Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
bàssia
Oleïcultura
Petit recipient metàl·lic, amb una o dues nanses, per a recollir la pasta que el rodet va fent i posar-la als cofins.
cassola
Oleïcultura
Plataforma circular de pedra voltada d’un regueró, que recull l’oli, on hom posa els cofins d’olives, en una premsa de lliura.
piló
Oficis manuals
Disc gruixut de fusta que en les antigues premses d’oli era col·locat damunt el peu de cofins per tal que el cargol hi exercís la pressió sense haver de baixar tant.
tallador
Oficis manuals
Post que hom posa damunt la pila de brisa en la premsa de vi o damunt la pila de cofins en la premsa d’oli i que hi exerceix directament la pressió al damunt.
biga
Oleïcultura
Barra de gran llargada que, a l’antiga premsa de lliura, multiplicava la força aplicada, per mitjà d’una tija roscada, a un dels seus extrems, bo i transmetent-la damunt la pila de cofins.
barret
Agronomia
En la premsa de vi i la d’oli, la peça de fusta en forma de plat situada a la cara inferior de la biga i que recolza sobre la brisa o els cofins, per a transmetre uniformement la pressió.
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…
Creixement humà i material als Països Catalans
Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les mediterrànies
Una humanització que ve de lluny Poques àrees del món han estat tan transformades pels humans i de tan antic com la conca mediterrània, en particular la part més oriental De fet els paisatges mediterranis han estat abassegadorament dominats pels humans des de fa millennis L’extracció de recursos ambientals No cal insistir en el fet que la Mediterrània oriental fou una de les primeres àrees del món on es generalitzà la domesticació de plantes i animals, i que la generalització del primerenc complex agrícola del Creixent Fèrtil conduí, ja durant el Neolític, a la completa destrucció de la…