Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
colúbrids
Herpetologia
Família d’ofidis, la més nombrosa del subordre, que té 100 gèneres i més de 1.000 espècies, pròpies dels països temperats i càlids, i que té les seves principals característiques diferencials en l’esquelet, en el qual manca totalment la cintura pelviana i els ossos de la cara són movibles.
Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de preses de grandària mitjana i…
Els colúbrids: serps típiques i colobres
La identificació dels colúbrids es fonamenta molt sovint en les escates cefàliques Hom ha indicat en el dibuix únicament les principals 1 rostral, 2 internasal, 3 prefrontal, 4 frontal, 5 supraocular, 6 parietal, 7 nasals, 8 loreal 9 preocular 10 postocular 11 supralabial 12 infralabial Gustavo Hormiga Els colúbrids constitueixen una família molt extensa i variada Només tenen un pulmó i no presenten rastres de membres ni de cintures Les seves escates ventrals constitueixen una filera única i connecten a les costelles per uns músculs especialitzats Tenen, típicament, nou escates…
Els ofidis: serps
Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…
colobra
colobra escurçonera
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.
Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i Bnasicornis…
àglifs
Herpetologia
Grup de serps àglifes, constituït per les serps de la família dels boids i algunes de la família dels colúbrids.
Hom no les considera verinoses, almenys per a l’home, a causa de la incapacitat per a inocular el verí Presenten glàndules labials productores d’una saliva molt rica en enzims proteolítics que va impregnant la presa a mesura que se l’empassen, amb l’objectiu de facilitar-ne la digestió A Catalunya totes les serps ho són, exceptuant els escurçons Vipera aspis i Vipera latasti i la serp verda Malpolon monspessulanus
serp fuet

Serp fuet
johnwilliams iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Serp de la família dels colúbrids, d’uns 150 cm de llargada, de color terrós fosc, molt àgil i que es defensa amb ràpids cops de cua.
Habita als EUA, fins als 2000 m d’altura
La fauna reptiliana dels Països Catalans
Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…
serp gat

Serp gat
Jeffrey Sciberras (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Serp de la família dels colúbrids, d’1 m de llargada, de color fosc a la regió dorsal i blanquinós o groc a la ventral, amb dues sèries de taques als costats.
Crepuscular o nocturna, es nodreix de saures i de rosegadors i habita en llocs àrids i pedregosos o entre garrigues Habita als Balcans, a l’Àsia Menor i a les illes de la Mediterrània oriental