Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Giacomo Belvisio
Història del dret
Jurista italià, professor a Bolonya i mestre de Bàrtolo de Sassoferrato.
Les seves obres, conegudes només fragmentàriament i per les citacions i els esments que en fan els comentaristes i expositors del dret català Additiones in Novellis, De usu feudorum, Additiones in Authenticas, Disputationes variae , el situen ja més a prop dels comentaristes que no dels glossadors Ha estat considerat, erròniament, català, amb el nom de Jaume de Bellvís
Jaume Calbet
Història del dret català
Jurista.
Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis obra perduda, Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossae super variis usaticis
Decret
Dret canònic
Col·lecció de disposicions eclesiàstiques feta pel monjo Gracià a mitjan sXII, publicada amb el nom de Concordia discordantium canonum, i que passà a constituir la primera part del Corpus Iuris Canonici
.
Dividida en tres parts, conté texts de la Bíblia, cànons dels concilis, decretals pontifícies, normes de dret romà, etc, estructurat tot en forma sistemàtica per matèries, i constitueix un tractat científic i pràctic de dret eclesiàstic No obstant la seva manca de rigorositat en relació amb l’autenticitat dels texts incorporats, obtingué un gran predicament ente glossadors i comentaristes
Freixanet
Música
Compositor català.
Per les dades de què es disposa sobre la seva biografia, sembla que el 1751 treballava a la seu de Lleida i que l’abandonà el 1762 De Freixenet s’han conservat tres sonates per a tecla Dues foren editades per J Nin el 1928, i l’altra, per MS Kastner el 1954 El seu estil, segons alguns comentaristes, és anàleg al d’Antoni Soler Dues de les sonates presenten una estructuració bipartida, mentre que la tercera és un exemple incipient de tripartició i bitematisme dins del gènere Tot i la poca obra conservada, aquestes peces són un element interessant per al coneixement de l’evolució…
peripatetisme
Filosofia
Conjunt doctrinal força heterogeni propi de l’escola del Liceu, que havia fundat Aristòtil i que rebé el nom de περίπατος (‘passeig’) pel fet que moltes lliçons hi eren donades tot passejant o potser, simplement, en una galeria.
La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les recopilacions d’…
programa de telerealitat
Ràdio i televisió
Sociologia
Programa televisiu d’entreteniment, amb formats diversos, que mostra com a espectacle el comportament espontani dels participants en situacions reals.
Els programes de telerealitat sovint tenen format de concurs artístic, de convivència, de supervivència, etc o de magazín amb entrevistes, comentaristes, etc Darrerament han proliferat aquests programes, que ofereixen entreteniment a l’espectador gràcies a la trama narrativa que s’articula al voltant de la convivència dins del grup totalment alienada de la societat Els participants renuncien al seu dret a la intimitat, ja que són sotmesos a l’enregistrament constant i a la difusió de les imatges enregistrades de manera total o parcial Aquest tipus de programa fou creat als Estats Units, i en…
Al margen de la ley
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 95 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IF Iquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot, Sebastià Perera blanc i negre, normal MÚSICA Ramon Ferrés INTERPRETACIÓ Juan de Landa, Assumpció Casals, Antonio Pacheco, Gastó A Màntua, Antonio Garrido, Rosita de Cabo, Paco Martínez Soria ESTRENA Barcelona, 16031936, Madrid, 16061941 Sinopsi Durant la Dictadura de Primo de Rivera, tres individus atraquen el tren anomenat El Expreso de Andalucía La nulla professionalitat dels delinqüents fa que l’atracament fracassi i es converteixi en un bany de sang Producció Primer llarg d’Iquino…
fidelitat
Història
A l’època feudal (ja des del s VIII), jurament que el vassall feia al senyor; així, el senyor podia assegurar el compliment dels deures del vassall i aquest podia reforçar la seva condició d’home lliure.
El sentit de la fidelitat fou tan arrelat a la Catalunya medieval, que, segons els tractadistes de l’època, que hom n'havia de tenir àdhuc als enemics, complint-los la fe donada En molts casos, les fórmules jurídiques lliguen la fidelitat amb la legalitat, ésser fidel i legal o lleial , o sia, amb exclusió de frau Segons els usatges i llurs comentaristes del s XIV, eren obligats a la fidelitat al comte de Barcelona o al rei tots els vassalls, àdhuc els de barons i cavallers, de ciutadans i de l’Església, encara que radiquessin en les jurisdiccions baronials Tant en les…
Òrganon
Història
Nom amb què és conegut, a partir dels comentaristes neoplatònics del segle VI, el conjunt de l’obra lògica d’Aristòtil.
El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre els sillogismes que…
taoisme
Taoisme
Un dels tres grans corrents del pensament xinès tradicional, en el qual cal distingir d’una banda una doctrina misticofilosòfica (taoisme sapiencial de l’època Zhou) i de l’altra unes pràctiques supersticioses (taoisme religiós posterior).
A part el dubtós Yangzhu , els dos clàssics del taoisme són el Laozi o Lao-Tse i Zhuangzi Laozi, en la seva obra homònima, més coneguda per Daodejing o Tao-teking substitueix l’antiga deïtat xinesa Shangdi pel tao, misteriós principi de l’Univers, diferent del món però immanent en ell per la seva virtut De Tao ho produeix tot, ho regeix tot, ho vivifica tot la seva absència és la mort La seva acció, però, es realitza sense activitat, i el no-fer és la llei de la natura Per això el savi que està en acord amb el tao, sense fer res, tot ho perfà el bon governant, sense forçar, harmonitza l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina