Resultats de la cerca

El justícia major d’Aragó, que des de mitjan s XIV tenia atribucions per a interpretar els furs, el usos i els privilegis del regne, es convertí en un jutge de contrafur i tenia el poder d’inhibir les actuacions de les diverses autoritats judicials seguint un procediment anomenat per via de contrafur Al Regne de València fou instituïda una junta de contrafurs composta per electes dels tres estaments eclesiàstic, militar i reial que no vacillava a denunciar als lloctinents llurs mateixes infraccions i els donava deu dies per a contestar, passats els quals enviaven ambaixada al…

Esdevingué justícia d’Aragó per mort del seu pare Juan de Lanuza y d’Espés En ocupar el càrrec denegà, allegant contrafur, l’entrada a Saragossa de l’exèrcit reial amb motiu dels aldarulls provocats pel trasllat, de la presó del justícia a la de la inquisició, del secretari reial Antonio Pérez Fou empresonat, amb el comte d’Aranda i el duc de Vilafermosa, i decapitat Fou exaltat com un màrtir de la defensa dels furs d’Aragó, sobretot al segle XIX Després d’ell, el càrrec esdevingué un simple ofici reial justícia

Institucionalitzat per decret de 31 de juliol de 1939 i anomenat inicialment Consejo Nacional de FET y de las JONS, el seu nom i les seves funcions definitives li foren donades per la llei de Principios del Movimiento Nacional 1958, el foment i la preservació dels quals era la seva missió podia fer suggeriments al govern, àdhuc en forma de proposicions de llei, i exercir el recurs de contrafur Els consejos locales del Movimiento elegien un consejero nacional per província, i el cap de l’estat en designava 40 dels altres 58 consellers llur president era el president del govern,…

Hom hi deliberava sobre actes o lleis en cas que el govern ho considerés oportú Franco en sancionava sempre el text final, i el govern podia legislar directament per decret llei en cas de guerra o d’urgència Els procuradors a corts podien ésser nats en funció de determinats càrrecs polítics o administratius o electius per designació directa del cap de l’estat o bé, formant minoria, mitjançant eleccions indirectes La Llei Orgànica de l’Estat 1967 modificà en part la competència i el funcionament de les Corts franquistes Les úniques eleccions directes eren les de dos procuradors pel terç…

Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges locals El 1348…

És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne En aquest sentit les donacions se succeïren Tortosa, amb el títol de marquès per a Ferran,…

Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València,…

D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853 Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu Acabà la carrera, amb un excellent expedient, el 1871 Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda Guillem de Vinatea exigint d’Alfons…