Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Josep Balanda i Sicart
Literatura
Història del dret
Jurisconsult, professor i literat.
Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el…
,
Simeone Contarini
Història
Política
Diplomàtic venecià.
Fou ambaixador 1602-04 a la cort de Felip III de Castella En els seus reports al senat venecià publicats el 1868 comentà que les limitacions que les lleis privatives de la corona catalanoaragonesa imposaven a l’autoritat reial hi produïren una prosperitat que contrastava amb la decadència castellana Posteriorment fou ambaixador a les corts de Lluís XIII de França i del soldà otomà Mehmet III
Otis Redding
Música
Cantant nord-americà.
Fou un dels cantants de soul més influents dels anys seixanta Redding esdevingué el músic més representatiu de l’anomenat so Stax o soul del sud Es tracta d’un tipus de soul enèrgic, característic dels anys seixanta, impulsat des de la discogràfica Stax, amb arranjaments senzills i temes sentimentals, que contrastava amb el soul associat a la discogràfica Motown de Detroit, molt més orquestrat Redding tenia una veu potent i rogallosa i, estava molt influït per Little Richard i Sam Cooke Entre el 1964 i el 1967 compongué temes que es convertirien en autèntics clàssics del soul ,…
Thomas Hirschhorn
Art
Artista plàstic suís.
Estudià a la Scüle fur Gestaltung a Zurich i actualment viu i treballa a París Crític amb la classe política en general, utilitza materials reciclats i reciclables que donen al seu treball una estètica de precarietat El 1999 exposà a la 48a Biennal de Venècia i el 2002 participà a la XI Documenta de Kassel Al MACBA installà la peça Arqueologia del compromís 2001, on escenificava una zona de recerca arqueològica on tot el que es trobava eren referències a desastres històrics contemporanis En la installació del CAC de Màlaga “United Nations Miniature” 2003 recreava desastres de les guerres de…
trio
Música
Secció central de diversos moviments de dansa característics del segle XVII i següents, com el minuet.
L’estructura bàsica de la peça completa és dansa-trio-dansa da capo , però també es dona la possibilitat d’ampliar l’esquema amb altres trios, diferents o no, que es van alternant amb la dansa principal El nom de trio ve del fet que, al principi, aquesta secció s’interpretava a tres parts instrumentals, generalment de vent sovint dos oboès i un fagot D’aquesta manera se’n reforçava el caràcter lleuger que contrastava amb la secció principal Malgrat els canvis posteriors en la instrumentació, el trio ha continuat mantenint el seu sentit melòdic, una textura més lleugera i, sovint, el…
Pasqual Calbó i Caldés
Pascual Calbó i CaldésAutoretrat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Pintura
Pintor, projectista d’obres arquitectòniques i tractadista.
Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…
Somàlia 2010
Estat
Els combatents de dues formacions islamistes, al-Xabab i Hizb al-Islamiya, van continuar els atacs contra la Missió de la Unió Africana a Somàlia AMISOM i les forces que donen suport a l’afeblit Govern Federal de Transició GFT Entre les dues formacions controlen bona part del país, un territori en el qual instauren les seves normes, com l’obligatorietat en els homes de deixar-se barba i d’escoltar música occidental El GFT, amb el suport dels més de 7000 efectius de l’AMISON, tan sols té sota el seu control una part de Muqdiisho i algunes zones del país L’expansió dels islamistes, amb especial…
Joan Llimona i Bruguera

Joan Llimona i Bruguera
© Descendents de Joan Llimona
Pintura
Pintor.
Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins el naixent…
Malàisia 2012
Estat
L'any 2012 va ser testimoni de l'enfortiment de Najib Tun Razak al capdavant del Govern com a primer ministre El seu programa reformista i la iniciativa 1Malaysia per a l'harmonització ètnica, la reconciliació nacional i el bon govern gaudien del suport de prop del 60% dels ciutadans, segons diferents enquestes Tot i així, la popularitat del líder de l'Organització Nacional dels Malais Units UMNO contrastava amb el desgast de la imatge del partit, que es manté al poder des del 1957, i de la coalició governamental Barisan Nasional Diverses iniciatives del Govern van resultar…
llemosí
Història
Lingüística i sociolingüística
Denominació que, a partir del segle XVI, tetendeix a ésser utilitzada per a designar el català medieval, l’arcaisme del qual contrastava amb el to que adquiria la llengua en aquell moment.
Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina