Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
Consell Nacional de Corporacions a Itàlia
S’organitza el Consell Nacional de Corporacions a Itàlia
clergue regular
Cristianisme
Membre de diverses corporacions clericals, que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.
Institució sorgida al s XVI a Itàlia, s’hi destaquen els teatins teatí, els Clergues Regulars del Bon Jesús , fundats a Ravenna el 1526, i els Clergues Regulars de Sant Pau , fundats per Sant Antoni Maria Zaccaria el 1530 barnabita La corporació més nombrosa i important ha estat la Companyia de Jesús jesuïta Tot i que des del s XVII no han estat oficialment reconegudes noves institucions de clergues regulars, l’esperit i fins i tot el nom d’aquestes ha estat adoptat per moltes altres corporacions religioses
pesatge
Història del dret català
A l’Antic Règim i als Països Catalans, impost que rebien les universitats i corporacions, especialment les municipals, com a taxa dels serveis monopolitzats per al pes de les mercaderies.
Sovint aquests drets i la funció del pesatge eren cedits per les corporacions en arrendament establert a subhasta En alguns llocs prenia la forma de repès per a comprovar si el comprador havia rebut el pes degut i, en altres, abastava també la comprovació de les romanes i balances i la dels pesos utilitzats, donant-los el corresponent senyal o marca de la seva legitimitat En determinades ordinacions locals s’interferia amb les funcions del mostassaf Els drets de pesatge acostumaven a pervenir de privilegis atorgats a la universitat o municipi
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions…
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern ( consolat de mar
).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16,…
Revista Jurídica de Catalunya
Historiografia catalana
Publicació fundada l’any 1895 a iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb el suport del Col·legi d’Advocats de Barcelona, com a portaveu oficial d’ambdues corporacions.
El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen,…
guilda
Història
Cadascuna de les confraries o fraternitats de comerciants desenvolupades especialment als països de la mar del Nord del segle XI al XV.
De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en…
amistat
Bona intel·ligència, bones relacions (entre pobles, corporacions, etc).
jurisdicció disciplinària
Dret
Jurisdicció que correspon als jutges i els tribunals per a servar el bon ordre en l’administració de justícia; té la condició de correccional, però no pas la de penal, en el cas que el fet no constitueixi delicte.
La mateixa jurisdicció disciplinària tenen determinats organismes públics, autoritats i corporacions acadèmiques respecte a llurs funcionaris i persones interessades