Resultats de la cerca
Es mostren 610 resultats
pena corporal
Dret penal
Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.
Malgrat que el concepte inclou la pena de mort, hom en cenyeix l’abast a les penes que tendeixen a causar un sofriment físic Habituals a l’antic dret, en diverses formes cruels —mutilació, assots, etc— han desaparegut dels drets penals occidentals, sobretot a partir de la reforma iniciada, al s XVIII, per Cesare Beccaria Hom els troba encara en països d’influència musulmana Líbia, Aràbia Saudita, Sudan, etc Amb finalitat purament eugenèsica, d’higiene social, hi ha la pràctica, a certes nacions, de l’esterilització o castració d’anormals i delinqüents sexuals perillosos
art corporal
Art
Actitud artística sorgida els darrers anys de la dècada dels seixanta.
Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la majoria dels…
xarxa d’àrea corporal
Electrònica i informàtica
Xarxa que comunica diferents dispositius de petites dimensions i baix consum de potència, típicament sensors, col·locats al cos humà.
Les aplicacions més evidents d’aquesta tecnologia són en l’àmbit de la telemedicina, la seguretat i l’esport Aquestes aplicacions es basen en la recollida de mesures sobre el mateix cos constants vitals o sobre el seu entorn humitat, temperatura, nivells de radiació, etc mitjançant diferents sensors repartits pel cos d’una persona Fent servir tecnologies de comunicacions sense fils, aquests sensors es comuniquen amb una unitat central, la qual pot fer d’enllaç amb una altra unitat, fora de la BAN És coneguda també com a xarxa d’àrea corporal sense fils WBAN
índex de massa corporal
Alimentació
Relació entre el pes i l’alçada d’una persona.
La fórmula per a obtenir-lo és pes actual en kg / alçada 2 en m És un indicador útil reconegut com a referència internacional per a tipificar l’obesitat Segons la SEEDO Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat un IMC d’entre 18,5 i 24,9 s’associa al pes normal si aquest és inferior a 18,5, correspon a un pes insuficient un IMC de 25 a 29,9 es considera sobrepès, i les xifres superiors a 30 corresponen a obesitat L’IMC no permet distingir entre el pes associat a la massa muscular i l’associat a la massa greixosa, la proporció de les quals pot variar entre individus i poblacions
Regulació de la temperatura corporal
Patologia humana
La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de regular la…
Sobrepès corporal i l’obesitat
Definició El sobrepès corporal i l’ obesitat són dos graus d’un mateix trastorn, molt freqüent en el nostre medi, que es caracteritza per una acumulació excessiva i generalitzada de lípids en els dipòsits de greix corporal El principal paràmetre per a determinar l’existència de sobrepès corporal o obesitat és el pes corporal, que és clarament superior al pes corporal ideal , és a dir, al pes mitjà que teòricament hom calcula que correspondria a cada persona segons la seva edat, sexe, alçada i constitució física Concretament, hom…
Pes corporal en la vellesa
El pes corporal, que, en condicions normals —i en molts casos caldria dir que en condicions ideals— gairebé ateny el seu màxim cap a la fi de l’edat adulta, en la persona d’edat disminueix progressivament En els homes, sol atènyer el punt màxim als 50 anys i després minva lentament i gradualment en les dones pot atènyer el punt màxim una mica més tard, i la disminució és inferior Això respon, en primer lloc, al fet que les modificacions que produeix el procés d’envelliment originen una progressiva pèrdua de la massa cellular, especialment evident en el cas del teixit muscular,…
Modificació de la gana i el pes corporal
Patologia humana
Les modificacions de la gana i el pes corporal de vegades són degudes a trastorns endocrins, per bé que no en són la causa més habitual alhora, pot passar el cas contrari, com per exemple s’esdevé en el cas de l’obesitat, una afecció que origina alteracions hormonals Hi ha diversos factors que expliquen aquesta interrelació Pel que fa a les modificacions de la gana, d’una banda, cal destacar que a l’hipotàlem —estructura que exerceix un control en el conjunt del sistema endocrí— es troben els centres de la gana i de la sacietat, que de vegades poden ésser lesionats per un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina