Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Luis Daoíz y Torres
Història
Militar
Militar.
Oficial d’artilleria, participà en les campanyes al nord d’Àfrica 1790-91, en la guerra contra França 1794 i en la defensa de Cadis 1797 Ascendí a capità 1798 i el 1808 fou destinat a Madrid El 2 de maig s’uní a la revolta antifrancesa i proporcionà armament als rebels Morí en el combat
L'escultor Antoni Solà realitza Daoíz y Velarde
Antoni Solà, escultor neoclàssic, realitza Daoíz y Velarde, obra amb fortes connotacions romàntiques
el Dos de Maig
Història
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s…
Antoni Solà
Escultura
Escultor.
Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor honorari de…
guerra contra Napoleó
Història
Resistència armada i persistent del poble hispànic a les pretensions de Napoleó Bonaparte d’imposar-hi el seu germà Josep com a rei, en substitució dels Borbó.
Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières obrí la marxa…
neoclassicisme
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
Bibliografia sobre l’escultura contemporània
Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118…
L’escultura del Romanticisme
El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…