Resultats de la cerca

Inexistent en l’antic calendari romà, que començava pel març, fou afegit en el calendari lunisolar de Numa Pompili i collocat a l’inici de l’any La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc Comença onze dies després del solstici d’hivern i té 31 dies El seu nom que prové del llatí januarius , deriva probablement de Janus, divinitat a qui hom atribuïa dues cares el mes de gener esguarda, en efecte, d’una banda cap a l’any nou i de l’altra cap a l’any terminat També pot ésser que derivi de janua ‘porta’ el gener, com a primer dels mesos, és la porta de l’any

Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar…

Sobre les activitats que pot desenvolupar la gent gran, sobre allò que es creu que no poden fer —o, al contrari, que convé que facin— les persones d’edat, hi ha una sèrie d’equívocs molt estesos Per exemple, es pensa que les limitacions derivades de l’edat els conduiran a una inactivitat ineludible, o que ja no els cal alimentar-se com abans Pot ésser que l’origen primordial d’aquestes concepcions derivi de la manera com s’encarava la vellesa fins no fa gaire, quan la gent que arribava a edats avançades no era gaire i quan, de manera força estesa, aquestes persones patien…

Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…

La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars…

Els imants de ferradura tenen sempre armadura Els de barra ordinariàment no en tenen en tot cas hom ajunta dues barres de característiques semblants, de forma que s’encarin els pols oposats A vegades l’armadura és un imant permanent i aleshores hom diu que és polaritzada Les armadures polaritzades tenen diverses aplicacions sobretot en aparells telegràfics

Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…

Es denomina anticossos el grup de substàncies proteiques elaborades pels limfòcits B que es troben distribuïts de manera uniforme al plasma sanguini i en tots els líquids intersticials de l’organisme, la funció de les quals és unir-se a elements estranys al propi organisme —els genèricament denominats antígens—, amb la finalitat de desactivar-los o destruir-los Atès que aquestes proteïnes són del tipus globulina i formen part essencial de la resposta immunitària humoral, també són denominades immunoglobulines , o Ig D’altra banda, en realitzar amb una mostra de sèrum normal una electroforesi…

Situació i presentació El terme municipal d’Alàs i Cerc es creà l’any 1970 quan al terme tradicional d’Alàs, d’una extensió de 4,85 km 2 , li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc escrit antigament Serc , força més extens, amb 52,8 km 2 El municipi és situat a l’E del cap comarcal, a la riba esquerra del Segre Limita al N amb Estamariu, a l’E amb Arsèguel i Cava, al S amb la Vansa i Fórnols, a l’W amb el Pla de Sant Tirs i al NW amb la Seu d’Urgell Dins el terme d’Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que és situat als primers…

Situats a l’extrem sud-occidental de la costa d’Eivissa, Es Vedrà i Es Vedranell estan separats de l’illa per un freu de menys d’un quilòmetre d’amplada Yves Hennechart Es Vedrà i Es Vedranell 12, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els dos illots més imponents de la geografía illenca es troben al sud-oest d’Eivissa, davant de les escarpades costes de Sant Josep, entre Es Cubells i cala d’Hort Són Es Vedrà i Es Vedranell, illes de noms misteriosos, morfologia espectacular i interès natural extraordinari Segons la més estesa de les etimologies, Es Vedrà pren el seu nom de l’…