Resultats de la cerca

El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó

Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…

Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…

Situació i presentació Es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca, limitant amb Pradell de la Teixeta N, Argentera E i Colldejou S, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp, a la qual es vincula històricament formà part de la baronia d’Escornalbou El territori és molt trencat per tal com forma part dels vessants septentrionals de la mola de Colldejou al voltant dels 700 m dins el terme i els de ponent de la serra de l’Argentera, i les aigües que en davallen van a parar a la capçalera de la riera de Marçà barranc de la Rasa de la Teula i barranc de la Torre El poble…

Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el…

Situació i presentació El municipi de Caseres, d’una extensió de 42,9 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca Limita a l’W amb la comarca del Matarranya de la qual el separa el riu d’Algars A tramuntana, la serra de Botja tossal de Mudèfer, 526 m fa de divisòria amb el terme de Batea, la serra dels Pesells, a llevant, és termenal amb Bot, a més de ser la línia divisòria de les aigües que vessen al riu d’Algars i les que aflueixen al riu de les Canaletes A la part meridional, la mateixa serra dels Pesells separa les terres de Caseres del municipi d’Horta de Sant Joan…

Situació i presentació Es troba al sector sud-occidental de la comarca Limita amb els termes de Gratallops N, Falset E i SE, el Masroig SW i el Molar W Envoltat pel N i pel NW pel riu de Siurana, a l’indret de la seva confluència amb el riu de Montsant, en terres relativament planeres de l’esquerra del riu, al voltant dels 200 m d’altitud Hom destaca les elevacions als sectors meridional 362 i 329 m i de llevant 393 m drenades per alguns barrancs afluents al riu de Siurana com el barranc dels Molins o la riera de la Vila Bellmunt és l’únic nucli de població del municipi El poble es comunica…

Situació i presentació D’una extensió de 15,93 km 2 , el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues El terme forma com un triangle…

Situació i presentació S’estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant SE, la Morera de Montsant S, Margalef W, Juncosa NW i la Pobla de Cérvoles N, tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades E, que pertany a la comarca de la Conca de Barberà Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant procedent de les Muntanyes de Prades, que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena 924 m al punt més alt i els vessants septentrionals del massís de…

Situació i presentació El terme de Mont-roig del Camp, un dels més extensos del Baix Camp, s’estén entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar, que forma 8 km de costa plana i arenosa que ha facilitat l’auge turístic dels darrers decennis del segle XX La façana marítima, d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la punta de la Pixerota, la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals o dels Espenyals, on comença un sector rocallós i s’obre Cala Bot finalment l’…