Resultats de la cerca

Formà part de la bohèmia de Lima el 1851 aparegué una primera collecció dels seus poemes, Albores y destellos , reeditada novament el 1871 conjuntament amb Diamantes y perlas , el text que li donà fama També escriví La estrella del Perú 1862 i Misterios de la tumba 1883 El seu pare Felipe Santiago de Salaverry Lima 1805 — Arequipa 1836, president de la República, fou afusellat a Arequipa per Santa Cruz, a causa d’una insurrecció

Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs que…

Vida El 1913 arribà a Barcelona enviat per la productora romana Cines que volia rodar-hi una sèrie de films, i fundà una filial, la Film de Arte Español, amb Bernardo Munzi i Godofredo Mateldi El mateix any dirigí, entre d’altres, Carmen , amb Alberto Turchi Al final del 1913 la casa tancà per problemes interns Llavors Doria i Mateldi foren contractats per la Segre Films, on destacà com a fotògraf el 1914 formà un sòlid tàndem amb Josep de Togores, amb qui compartí tasques de rodatge en gairebé tots els films que feu per a diferents productores, com Un solo corazón 1914, El pollo Tejada 1915…

Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor  i El Guardia Nacional  i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…

Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…

Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…

Tenim poques referències personals d’aquest empresari, que d’altra banda és citat sempre que es parla de blondes durant la primera meitat del segle XIX La primera font documental —del 1828— el dóna com a resident a Martorell, però aviat el seu domicili serà a Barcelona Josep Margarit era una persona amb diners i amb relacions El 1835 fou un dels accionistes fundadors del diari madrileny El Español , al costat d’altres catalans com Gaspar de Remisa i Jaume Ceriola, residents aquests a la capital de l’estat Formà part de la Direcció —Consell d’Administració— de la companyia que construí el…

D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…