Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
excrements
Biologia
Matèria fecal, residu de les substàncies sotmeses a la digestió i eliminades a través de l’orifici anal.
Són formades per restes d’aliment menjats i no digerits, superfície mucosa i diverses substàncies contingudes en les secrecions normals de la paret intestinal i del líquid biliar
sac vitel·lí
Anatomia animal
Bossa de l’interior de l’ou dels peixos, dels amfibis, dels rèptils i dels ocells que conté el vitel necessari per al nodriment de l’embrió.
Prové del tub digestiu embrionari i, alhora, elabora enzims per a digerir el vitel i s’encarrega de transportar els productes digerits a la resta de l’embrió mitjançant vasos sanguinis
fructooligosacàrid
Química
Polímer de menys de nou unitats de fructosa unides per enllaços fructosil–fructosa β-d-(2,1), enllaços fructosil–fructosa β-d-(2,6) o ambdós.
Els fructooligosacàrids, denominats abreujadament FOS, no poden ser digerits per l’organisme humà, però sí pels bacteris del còlon i la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics També s’empren com a edulcorants
galactooligosacàrid
Química
Oligolímer format per molècules de galactosa unides a una molècula de glucosa mitjançant enllaços glicosídics, principalment, β-d-(1,4) i β-d-(1,6).
Estan presents en la llet d’alguns mamífers La llet materna en conté, però la de vaca en té molt pocs Industrialment s’obtenen mitjança glicosidases emprant lactosa com a substrat No poden ser digerits pel nostre organisme, però sí pels bacteris del còlon, la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics
rumen
Anatomia animal
Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el retinacle.
És la part més voluminosa i té l’eix més gran disposat transversalment a l’eix del cos En el rumen hi ha una abundant flora bacteriana anaeròbia que permet la digestió de la cellulosa per microorganismes cellulolítics que trenquen així les parets cellulars dels vegetals, els redueixen a una pasta i produeixen àcids orgànics, fàcilment absorbibles per les parets del rumen També hi ha una fauna de ciliats que ajuden a aquesta digestió i que, juntament amb els bacteris, són digerits en trams més inferiors del tub digestiu, i aporten a aquests animals una quantitat considerable de…
Nutrició i metabolisme dels bacteris
Patologia humana
Per a sobreviure i desenvolupar-se, els bacteris necessiten absorbir del medi extern diversos elements que, una vegada incorporats, poden convertir-se en elements constitutius del bacteri i passar a formar part de les seves estructures, o poden entrar en combustió, la qual cosa proporciona al bacteri una energia indispensable perquè efectuï el seu metabolisme Entre aquests elements necessaris s’inclouen els inorgànics, com l’aigua, els minerals, o el diòxid de carboni, continguts en la matèria inorgànica i els orgànics, com ara proteïnes, hidrats de carboni, àcids nucleics o lípids, que es…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
Augmentar el consum d’aliments rics en fibra vegetal
Segons les estadístiques, en el nostre medi es consumeixen, en general, quantitats insuficients d’aliments rics en fibra vegetal, com ara les hortalisses i les verdures, fruites i cereals integrals La fibra vegetal és el residu digestiu dels aliments esmentats, ja que els seus components no són digerits ni absorbits en el tub digestiu Això no obstant, llur ingestió regular en el transcurs dels àpats principals és molt aconsellable, tant per a facilitar el trànsit intestinal, la qual cosa prevé el restrenyiment, com per a accelerar l’eliminació del tub digestiu de certes toxines…
Cirrosi biliar primària
Patologia humana
Definició La cirrosi biliar primària constitueix un trastorn crònic greu i poc freqüent, de causa desconeguda i caracteritzat per una alteració progressiva del teixit hepàtic, que en les fases inicials afecta especialment els conductes biliars intrahepàtics, és a dir, els canals que buiden, des de l’interior del fetge, la bilis secretada pels hepatòcits, i que en les fases més avançades adopta les característiques d’una cirrosi Freqüència, edat i sexe Segons dades estadístiques, als països occidentals gairebé dues persones de cada 100000 pateixen de cirrosi biliar primària Igualment, aquest…