Resultats de la cerca

Fou el primer que analitzà i discutí el conegut cinquè postulat d’Euclides i proposà una geometria no euclidiana, que en prescindia Publicà Quaesita Geometrica 1693 i Logica demonstrativa 1697

Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil

Dominicà 1778, fou cronista de l’orde i de la ciutat i Regne de València Publicà la primera part d' Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer 1804, l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 1804, Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia 1810, i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

S’implicà en la institucionalització del felibrisme en fou majoral Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biogra-phies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892 Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha , i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina

Ocupà importants càrrecs públics relacionats amb l’expansió colonial portuguesa Com a historiador valorà la geografia econòmica i relativitzà la civilització europea i cristiana Escriví Rhopica Pnefma , obra d’influència erasmiana on, tot defensant l’ortodòxia de Roma, discutí l’escolàstica, desemmascarà el comportament dels clergues, desmitificà la noblesa i posà objeccions a la legalitat de l’origen del poder i de la propietat Dedicà els darrers anys de la seva vida a la realització d’una obra de grans proporcions, les Décadas da Ásia , sobre l’expansió portuguesa a l’Orient

Fou conegut principalment per la seva astronomia, fins el punt que el model geocèntric que s’imposà durant tota l’Edat Mitjana duia el seu nom Com a teòric de la música fou més un bon compilador que un pensador original En L’Harmonia discutí amb precisió alguns aspectes problemàtics del càlcul d’intervals pitagòric Plantejà la diferència existent entre el valor del càlcul directe d’una quarta o una quinta i el valor d’aquests intervals calculat a partir del semitò com a unitat de mesura Amb això, Ptolemeu recordava la distinció entre la concepció de l’interval com a distància discreta i la…

El castell de Rocafort probablement formà part del primitiu sistema defensiu de Tamarit de Llitera Aquest rodal degué ésser organitzat pels comtes d’Urgell, ja que d’antic consta l’adscripció eclesiàstica de l’església de Sant Miquel de Rocafort a la diòcesi d’Urgell La comtessa Aurembiaix d’Urgell concedí la senyoria de Rocafort a Ramon de Peralta 1226, cosa que no tingué inconvenient a confirmar el rei Jaume I 1234, però com a feu reial Així doncs, el castell de Rocafort formà part de la baronia de Peralta, tot i que el Gran en discutí la possessió a Ramon III de Peralta el 1290 Actualment…

Fou agent de duanes, consignatari i armador a Tarragona Diputat per Gandesa 1918 com a republicà, discutí en 1919-20 el projecte d’autonomia de Catalunya de la Mancomunitat Fou senador per Tarragona, i president de les obres del port de Tarragona en 1923-26 i de la cambra de comerç Amb Rovira i Virgili formà part d’Acció Catalana, i el seguí quan aquell fundà 1930 Acció Republicana de Catalunya com a representant d’aquest darrer partit fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 Fou un dels creadors de “La Nau” A l’adveniment de la República, fou uns quants mesos governador civil de…

Ja prevere, entrà a l’orde dominicà el 1469, després d’haver passat un quant temps als jerònims Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador El 1484 fou designat per al càrrec de la inquisició al Principat, juntament amb Joan Franco, però no arribà a exercir a causa de l’oposició de les autoritats barcelonines, i el 1486 fou revocat amb la reorganització de Torquemada, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa El 1502 fou nomenat inquisidor de Mallorca, però del 1506 al 1508 passà al Principat amb el mateix càrrec, que, del…