Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
escolopendra

Escolopendra (Scolopendra cingulata)
Eran Finkle (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids.
Atenyen de 10 a 17 cm el cos és aplanat dorsiventralment i format per 25-27 segments amb 21-23 parells de potes Tenen un parell d’antenes amb 17-20 artells, un parell d’ungles, o forcípules, verinoses i quatre ulls senzills a cada costat del cap Habiten sota les pedres
braquiürs
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes que comprèn els crancs de mar típics.
Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang…
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica…
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que aquests…
criptomònada
Botànica
Alga de la classe de les criptofícies, amb dos flagels i dos cromatòfors disposats dorsiventralment.
Abunda al plàncton d’aigües dolces eutròfiques
estiloníquia
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels hipòtrics, que presenten el cos aixafat dorsiventralment.
Llurs cilis s’aglutinen i formen els cirrus, a la part ventral de l’animal hi ha també alguns cilis de funció tàctil a la part dorsal Els cirrus són forts, punxeguts i amb moviment coordinat, a manera de potetes Les estiloníquies avancen arrossegant-se sobre la superfície dels suports, i no neden Habiten a l’aigua dolça
batoïdeus
batoïdeus Rajada (Raja clavata)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Subordre de peixos selacis que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos molt aplanat dorsiventralment, de colors foscs al dors i blanc al ventre.
Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals, a no gaire…
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
Els rafidiòpters
Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…
Els megalòpters
Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones tropicals i…