Resultats de la cerca

Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’Earl Hines Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics avantguardistes, els creadors del be-bop , que tenien dificultats a l’hora de ser contractats

Es donà a conèixer el 1939 com a cantant a l’orquestra d’Earl Hines i posteriorment assolí la popularitat amb la seva pròpia orquestra Alternà aquesta tasca amb actuacions amb jazzmen renovadors com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc, amb els quals introduí un nou estil en la interpretació vocal del jazz

Aprengué piano i saxòfon, i a disset anys començà a treballar professionalment com a trompetista El 1943 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk, i el 1945 reemplaçà Dizzy Gillespie en l’orquestra de Billy Eckstine Al final del 1946 deixà Eckstine, i durant els quatre últims anys de la seva vida feu una sèrie d’enregistraments amb els millors músics de bop , i fou un dels músics més importants de la primera època d’aquest gènere musical Originalment influenciat per Dizzy Gillespie, Navarro desenvolupà el seu propi estil, proper al del saxofonista Charlie Parker

Assolí un gran èxit dins el conjunt de Louis Armstrong, sota la influència del qual dugué a terme la seva important contribució al desenvolupament del piano com a instrument solista en el jazz Del 1928 al 1948 dirigí la pròpia orquestra, que obtingué un gran reconeixement, i en la qual collaboraren músics renovadors com Ch Parker, D Gillespie, B Eckstine, etc

Membre de les big bands de Billy Eckstine i Dizzy Gillespie 1945, el 1948 substituí Miles Davis en el quintet de Charlie Parker Fou un dels fundadors dels Jazz Messengers 1954, i poc després liderà The Jazz Prophets En 1956-58 estigué al quintet de Max Roach i més tard formà un grup amb Joe Henderson Actuà força per Europa amb seccions rítmiques que inclogueren, per exemple, Tete Montoliu

El 1937 collaborà amb l’orquestra de Jay McShann i, posteriorment, amb les d’Earl Hines i Billy Eckstine Al principi dels anys quaranta fou el capdavanter del moviment bop , que revolucionà el jazz Les seves improvisacions, caracteritzades per un fraseig vertiginós i abrupte que se superposa a un ritme d’accentuacions irregulars i a una estructura harmònica complexa, foren un model a seguir per les generacions dels jazzmen moderns El 1947 formà un quintet amb MDavis i MRoach i, posteriorment, collaborà amb l’orquestra de Machito i amb conjunts de corda La seva influència és…

Es crià a Nova Orleans i a San Francisco El 1947 entrà en l’orquestra de Billy Eckstine Més endavant treballà amb Lionel Hampton, entre d’altres Al final dels anys cinquanta inicià la seva collaboració amb el cantant Jon Hendricks, amb qui enregistrà A Good Git Together 1959 Després formà part del conjunt que acompanyava el trio vocal Hendricks, Lambert & Ross El 1962 enregistrà dos LP sota el seu nom, Gumbo i Plays the Big Ones A partir del 1964 visqué i treballà en diversos punts d’Europa, entre els quals Catalunya, on el 1972 feu un LP amb músics catalans Poc després de…

En un principi imitador de Roy Eldridge, collaborà en les orquestres de Teddy Hill, Cab Calloway i Billy Eckstine, on, juntament amb ChParker i altres, fou un dels iniciadors de l’estil renovador del bop Entre la segona meitat dels anys quaranta i la primera dels cinquanta dirigí una orquestra, l’única que reeixí a integrar plenament el nou estil a una formació de grans dimensions Com a instrumentista, destacà pel virtuosisme, l’accentuació irregular i els canvis sobtats en la línia melòdica, i l’ús del registre sobreagut És també autor de composicions que han esdevingut…

El 1943 debutà com a cantant amb Earl Hines, i el 1944 amb l’orquestra de Billy Eckstine El 1946 inicià la seva carrera com a solista Vinculada a l’estil bop , es distingí pel seu virtuosisme vocal, l’amplitud de registre i la facilitat per a improvisar, qualitats que acostaren les seves interpretacions a les de trompetes i saxofonistes Actuà acompanyada tant de petits conjunts com d’orquestres i big bands A partir dels anys seixanta s’acostà al pop Actuà per tot el món i enregistrà nombrosos discs El 1982 fou guardonada amb un Grammy pel disc Gershwin Live Altres…

De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre…