Resultats de la cerca

Entre els de funcionament continu, el més simple és el transportador de cinta, emprat per a petits angles d’elevació Els elevadors de catúfols, balancins, safates, etc, consisteixen en una cadena o cinta contínua muntada sobre uns tambors i que porta els recipients on és transportat el material Els sistemes elevadors intermitents muntacàrregues, skips , etc funcionen com a ascensors

És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta…

Quan es tracta de líquids, el sistema pot ésser un senzill recipient proveït d’un sobreeixidor o un altre dispositiu de nivell constant, per tal que la càrrega hidroestàtica del fluid sigui sempre la mateixa Per a l’alimentació de sòlids o pastes, és molt freqüent l’ús d’un cargol d’Arquimedes, el qual permet una dosificació gradual i contínua quan hom actua sobre la velocitat de rotació del cargol Finalment, per a productes pulverulents són emprats tremuges i plans inclinats, moltes vegades proveïts de sistemes vibrants, per a facilitar la circulació del sòlid i evitar així la seva…

Consisteix bàsicament en una bomba generalment de cabal variable de pistons, d’alvèols o de paletes, en un o més motors hidràulics d’engranatges, de paletes o d’alvèols, en els òrgans de regulació i control distribuïdors, vàlvules de seguretat, etc i en les canonades de comunicació i el dipòsit del fluid Els seus avantatges són la capacitat de proporcionar grans esforços amb petits desplaçaments, la possibilitat de regulació sense salts de l’esforç o de la velocitat, l’absència pràctica de desgastaments mecànics i la possibilitat de transmetre el moviment a indrets de difícil accés Tenen l’…

Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons, plataformes mòbils,…

La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la fabricació d’objectes…

S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la sonoritat o el…

La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…