Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Catalogació de les monedes episcopals i comtals vigatanes
Art romànic
Arxiu Leandre Villaronga i de l’Arxiu Balaguer-Crusafont Aquesta és la primera ocasió en la qual podem presentar una catalogació exhaustiva dels exemplars coneguts de les monedes vigatanes, tant de les episcopals com de les comtals Un primer intent, contingut al corpus de la moneda comtal, publicat per nosaltres l’any 1979 contenia 89 exemplars, amb 81 peces reproduïdes i 8 d’indeterminades Val a dir, però, que la baixa qualitat de les illustracions li donen ben poca utilitat des del punt de vista iconogràfic i, per tant, hom no pot fer-se càrrec dels aspectes artístics de la moneda Amb motiu…
encunyació
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a assenyalar el tall, tallar o perforar papers i cartons segons una determinada forma, generalment un perfil tancat.
Hom el duu a terme amb màquines especials, dites encunyadores, mena de premsa proveïda d’encunys, i també amb màquines tipogràfiques o flexogràfiques especialment preparades
La dracma de Rhode
La colònia grega de Rhode va encunyar a l’inici del segle III aC una de les monedes més belles de totes les fabricades a la península Ibèrica durant l’antiguitat Es tracta d’una dracma de plata que mostra un cap femení i la llegenda grega «RODETON» a l’anvers i una rosa al revers Ambdós dissenys estan modelats amb una gran elegància i equilibri de formes El cap de la dama es representa de perfil i amb el pentinat adornat amb espigues, arracades de triple penjoll i un collaret, d’acord amb la millor tradició artística de les seques gregues, especialment la de Siracusa Aquesta polis siciliana…
Bartomeu Coscollà
Arts decoratives
Orfebre actiu a València del 1378 al 1430.
Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim
Josep Pomar i Lladó
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter, cisellador i gravador d’acer.
Des del 1843 burinà encunys de medalles per a exposicions i en homenatge a artistes i a generals D’entre els treballs remarcables en argenteria figuren les espases de gala regalades a O'Donnell i a Prim acabada la guerra d’Àfrica 1860, projectades per Tomàs Moragas, antic fadrí seu
Conjunt monetari de la Fonollera (Torroella de Montgrí)
La Fonollera Torroella de Montgrí, Baix Empordà és un jaciment situat dalt d’un turó a només 800 m del mar i envoltat per la plana del baix Ter Les diferents campanyes d’excavació han posat al descobert un important jaciment que conté quatre nivells d’ocupació humana una primera fase corresponent al període del bronze mitjà recent abans del 1100 aC, una segona fase situada al bronze final 1100-900 aC, un tercer moment d’època romana republicana 200-30 aC i finalment un darrer moment d’època romana tardana segles IV i V, del qual es conserven molt poques restes Probablement a aquesta darrera…
espell
Oficis manuals
Eina dels entalladors o argenters per a gravar els encunys de les monedes.
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…
màquina encunyadora
Disseny i arts gràfiques
Màquina utilitzada en enquadernació que, proveïda d’encunys, serveix per a dur a terme l’encunyació.
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de València…