Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
embiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes hemimetàbols de petites dimensions i cos allargat, amb el cap amb un parell d’antenes filiformes i un aparell bucal masticatori.
Les ales, quan n'hi ha, són membranoses les femelles són sempre àpteres, i a vegades també ho són els mascles Les potes tenen els tarsos anteriors engruixits, puix que hi ha unes glàndules que serveixen per a fabricar seda Viuen sota les pedres, escorces i restes vegetals Hom en coneix més de cent espècies, distribuïdes pels tròpics A Europa en són conegudes poques espècies, com és ara Eulia , Haploembia i Monotyla
bulbil
Anatomia vegetal
Qualsevol gemma no subterrània amb la part axial i els catafil·les engruixits i rics en substància de reserva, transformada en òrgan de multiplicació vegetativa.
Síndrome de l’ovari polimicroquístic
Patologia humana
La síndrome de l’ovari polimicroquístic constitueix un trastorn poc habitual que es caracteritza pel desenvolupament de nombrosos quists petits en ambdós ovaris, i origina amenorrea o oligomenorrea i esterilitat La causa d’aquest trastorn és desconeguda, però les investigacions efectuades assenyalen que probablement és deguda a una alteració del sistema endocrí No es tracta d’una malaltia hereditària, però en alguns casos es pot transmetre hereditàriament una predisposició especial a ésser-ne afectat El trastorn fonamental d’aquesta malaltia consisteix en la formació de nombrosos quists…
sílfids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats de mida mitjana, de colors foscs, a vegades amb taques vermelles o grogues, i antenes amb els darrers artells engruixits.
Tenen l’olfacte molt sensible Són carnívors, sapròfags o, sobretot, necròfags, i alguns enterren cadàvers per alimentar després llurs larves escarabat enterrador Són cosmopolites L’espècie Necrophorus vestigator és molt comuna als Països Catalans
ricinulis
Aracnologia
Ordre d’aràcnids integrat per individus de petites dimensions (entre 0,5 i 1 cm de llargada), amb el cos curt i massís, de teguments durs, engruixits i plens de grans i pèls aixafats.
El prosoma, no segmentat, és prolongat per davant per una placa mòbil o cucullus , corbada cap avall, en la qual s’allotgen els quelícers, acabats en pinça No tenen ulls L’abdomen té una segmentació poc aparent, i són proveïts d’un postabdomen, amb només 4 segments visibles Els pedipalps consten de 6 artells, amb funció estrictament sensorial Els tres primers parells de potes tenen les coxes fusionades i immòbils, i només és mòbil el quart parell Les tíbies de les potes acaben en una espina, que recolza sobre els tars formant com una mena de pinça La morfologia interna és semblant a la de la…
Mare de Déu del Remei d’Argentera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana de migdia, molt modificada, amb un ferreny campanar d’espadanya que es dreça damunt la porta d’entrada G Vilarrúbias L’abandonada església de la Mare de Déu del Remei es troba, isolada, en un replà del vessant nord del barranc d’Argentera Mapa 33-13328 Situació 31TCG370469 Cal anar fins a la casa de colònies de can Petit Nou, on s’arriba per una pista senyalitzada que surt de la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià Des d’aquí ja es veu l’església al costat del barranc, a 1 km escàs, que es pot recórrer per una pista que voreja les installacions de la casa de colònies…
Sant Julià de Tartera (Das)
Art romànic
Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de consagració de…
esparreguera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de fins a 150 cm d’alt, de branques amb feixos de 3 a 6 cladodis filiformes, i de rizoma subterrani, del qual neixen turions engruixits comestibles, els espàrrecs.
És d’origen asiàtic i ja era conreada pels egipcis És molt exigent en sòl i prefereix els de textura arenosa, fèrtils i ben drenats El seu conreu demana algunes labors especials, com la de calçar-les, per tal d’aconseguir el blanqueig dels espàrrecs
Les rubiàcies
Rubiàcies 1 Crucianella angustifolia a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb les bràctees amples i escarioses x 5 2 Apegalós Galium aparine a part terminal d’una branca x 0,5 b detall d’una flor tetràmera, amb el pistil bicarpellar x 3 c flor seccionada longitudinalment per a mostrar l’ovari ínfer, bicarpellar x 5 d detall d’un fruit cobert de pèls ganxuts x 5 3 Rogeta Rubia peregrina subespècie peregrina a aspecte d’una branca amb les fulles verticillades per quatre x 0,5 b detall d’una flor x 3 c detall d’un grup de fruits madurs x 0,5 4 Rubia peregrina subespècie…
Santa Eulàlia de Madrona o la Salut del Papiol
Art romànic
Situació Vista de migdia de l’església on s’aprecien les diferents etapes constructives i la restauració feta fa pocs anys de la seva capçalera ECSA - E Pablo És situada en un coll, al vessant meridional del Puig Madrona Per arribar-hi, des del Papiol cal seguir uns 3 km la pista que, per les Escletxes, va a Valldoreix Des de Valldoreix s’ha d’agafar la carretera que va a quadra de Canals i a Can Montmany, des d’on s’hi arriba en menys d’1 km MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF190889 Història El nom de Madrona és documentat des del 1013 i des del 1017 el terme de Madrona, que era el de la…