Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Turkmenistan 2009
Estat
La tradicional fidelitat del Turkmenistan envers els interessos de Rússia pot estar arribant al seu final I la causa és, un cop més, el factor energètic Aparentment, sembla que Rússia hauria incomplert el seu compromís de comprar fins a 50000 m 3 anuals de gas turcman a preus competitius i creixents La disputa sobre les quantitats destinades a l'exportació va portar a un incident tècnic, al mes de maig, quan el tall unilateral de Gazprom d'un gasoducte turcman va provocar una explosió Tot plegat ha fet que el Govern d'Aixkhabad busqui nous mercats per al seu excedent gasístic, la qual cosa l'…
Estats Units d’Amèrica 2012
Estat
Visita del president nord-americà, Barack Obama, a les tropes destinades a l’Afganistan per celebrar el primer aniversari de la mort de Bin Laden © Govern dels Estats Units d'Amèrica / Pete Souza La nit del 6 de novembre, Barack Obama va agrair, amb llàgrimes als ulls, als membres més propers de la seva candidatura l'esforç que havien fet els mesos anteriors i que havia permès la seva reelecció com a president Culminava, d'aquesta manera, una intensa campanya electoral, la més cara de tota la història, i el resultat de la qual no va ser clar fins al coneixement definitiu del vot escrutat…
P’otr Iljic Cajkovskij
Música
Compositor rus.
Vida Un dels compositors romàntics més destacats, aliè al Grup dels Cinc de MA Balakirev, i més proper a la música occidental que no pas a la manifestació musical nacionalista No obstant això, ell es veia com a creador de música russa pel fet que s’inspirava en el cant popular i que la seva expressió estava impregnada de trets típicament nacionals Les seves composicions es distingiren per un pregon lirisme, la cerca d’una línia melòdica bella i emocional i una gran destresa en l’orquestració Fill d’un enginyer de mines, la seva mare l’influí de manera molt marcada, i fou ella qui li inculcà…
Música 2014
Música
Música clàssica L’Orquestra Filharmònica de Berlín va crear el seu propi segell discogràfic amb el llançament de la versió integral de les simfonies de Robert Schumann © Attila Hartwig / Berliner Philharmoniker Les noves tecnologies i les immenses possibilitats que internet ofereix com a eina de difusió musical estan transformant els hàbits de consum cultural i marquen el camí cap a un nou escenari virtual que guanya cada dia milers d’adeptes a tot el món Les principals orquestres i els teatres d’òpera, a més de crear els seus propis segells discogràfics per a difondre les seves activitats,…
L’art inesperat
Palma La llum de Miró «Jo em sento com un vegetal Per això visc a Palma Aquí tinc arrels La família de la meva mare era d’aquí Tinc arrels en aquesta terra» Són paraules de Joan Miró que expliquen les raons contundents de la seva estada a Mallorca i el presenten com a part de l’illa i de l’ambient per voluntat pròpia Des de ben petit visitava Mallorca, residència de la família materna Allà va establir llaços d’amistat i d’amor arran del seu propi casament Els paisatges i monuments mallorquins són representats als quaderns d’infantesa i adolescència, i les referències a l’illa són constants en…
Antoni Gaudí, geni del modernisme
Quan es parla de Modernisme català, el primer nom que ens ve a la memòria és el d’Antoni Gaudí Ell és qui, per damunt de tots els altres artistes, féu que l’art del seu temps a Catalunya se singularitzés I aquesta singularització fou total l’art de Gaudí no té res a veure amb l’art que es feia abans d’ell aquí –ni tampoc a fora–, i és d’un estil radicalment diferent, d’una originalitat desmesurada, que resultava sorprenent fins a la perplexitat als ulls dels qui el veien per primer cop En l’àmbit personal, si comparem Gaudí amb molts dels seus collegues catalans del seu temps, veurem que els…
Introducció. Un retrat sociopolític de la ciutat
Presentació L’Atles electoral de la Segona República a Catalunya incorpora el comportament de les seccions electorals de Barcelona, perquè, a més del seu valor polític, delimitaven zones concretes de la ciutat, dividien l’espai segons la seva densitat i permetien aproximar-se a l’electorat que residia en un mateix immoble o en un mateix carrer Els resultats es recollien i es publicaven per seccions, en les quals hi havia una única taula electoral encarregada d’emplenar l’acta que incloïa els vots obtinguts per cada candidat, els vots en blanc o nuls, la llista dels votants i el cens Junt amb…
Els rituals i les festes d’arbres
El simbolisme de l’arbre En la història de la humanitat, l’arbre ha tingut un gran simbolisme “L’Arbre de la Memòria”, un dels espectacles del Fòrum de Barcelona 2004, prenia l’arbre com a font de vida, fertilitat i màgia Montse Catalán Essent els arbres elements cabdals de la natura, no és pas estrany que els humans els hagin fet protagonistes d’uns rituals determinats, com tampoc que els hagin utilitzat per a bastir universos simbòlics Un dels trets característics dels arbres, el d’enfonsar les arrels en terra i assenyalar i buscar amb les branques el cel, tot donant fruits als éssers…
Heterodòxies i heterodoxos: Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio
Abans de començar em sento amb el deure de fer extensives al lector o lectora algunes de les preocupacions que han precedit la redacció d’aquestes notes Comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que els temes els construïm els qui els escrivim Aquest exercici ens atorga una responsabilitat de la qual si no en som prou conscients podem fer creure que allò que reduïm a quatre paraules i expliquem amb una certa coherència, si més no aquella que ens empeny l’acte mateix de l’escriptura, és així simplement per l’autoritat que ens dóna la signatura Doncs bé, des del dia que se’m va encomanar la…
Les sensibilitats estètiques: de l’elitisme artístic al consumisme
El canvi de fesomia de les ciutats Exposició pública d’un quadre , J Ferrer i Miró, c 1888 MNAC-MAMB / JCal-JS © MNAC Durant el segle XIX, el procés de creixement dels centres industrials i l’augment demogràfic a les zones urbanes van comportar l’ampliació dels nuclis antics de moltes ciutats Així, per exemple, el 1857 un Reial Decret establia les bases de l’Eixample de Madrid, i el 1859 s’aprovava el projecte d’Ildefons Cerdà per a Barcelona Seguiren els projectes d’ampliació de Vigo, Bilbao, Sant Sebastià, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Valls,…