Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
espiritualitat
Religió
Doctrina o sistema de vida espiritual.
Una religió concreta, un grup religiós, un període històric, etc, poden tenir la pròpia espiritualitat Així, hom parla d' espiritualitat litúrgica basada en la doctrina dels texts litúrgics, d' espiritualitat russa pròpia de l’Església ortodoxa encarnada en el poble rus, etc
La Devotio Moderna o la nova espiritualitat
Art gòtic
Es coneix com a Devotio Moderna –nom admès per a designar aquest nou corrent d’espiritualitat– una nova manera de viure el cristianisme, nascuda als Països Baixos, però que va fer donar un gir profund a tota la cristiandat europea D’ella, se n’ha dit que marca el pas de l’època medieval a la moderna en el camp de la vida religiosa, sobretot en el món del laïcat La religiositat dels segles medievals era molt de formes externes de culte i de manifestacions massives, de visites a santuaris o pelegrinacions, de veneració de sants i de relíquies, etc La reforma que van aportar els ordes religiosos…
Desitjós
Literatura catalana
Novel·la anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a Miquel Comalada, de l’orde de Sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora, però, el pròleg —d’autor diferent del del cos del relat— escrit per a l’original més extens Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial, que sembla inequívocament…
terciari secular
Cristianisme
Persona civil o eclesiàstica secular que segueix l’espiritualitat d’un orde aprovat, amb una constitució o regles especials autoritzades per la Santa Seu.
Els terciaris seculars constituïen un grup d’adeptes dels antics ordes que, sense estar sotmesos als vots i als estatuts, seguien i fomentaven llur espiritualitat Inicià aquesta modalitat Francesc d’Assís el 1209 i n'obtingué l’aprovació del papa el 1221 Fou imitada per altres ordes religiosos augustinians 1401, dominicans 1405, servites 1424, carmelitans 1450, mínims 1506, trinitaris 1751, premonstratencs 1751 i oblats de Sant Benet 1871 Els terciaris franciscans tingueren personatges importants de la vida catalana i una llarga tradició, des de Ramon Llull a Jacint Verdaguer A…
Espill de la vida religiosa
Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron Barcelona Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l’oració contemplativa Aquesta obra, pensada segurament per a no iniciats en teologia, és escrita en un llenguatge planer, amb diàlegs vius i amb habilitat per tal de mantenir l’interès del lector Formalment i també en diversos aspectes de metedologia ascètica reflecteix la influència de Llull i,…
Nicodem l’Hagiorita
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor grec.
Monjo del mont Athos 1775, escriví moltes obres de litúrgia, d’espiritualitat, de dret, etc És conegut sobretot pel recull de texts que publicà amb el nom de Filocalia
Jean Vanier
Cristianisme
Activista en favor dels discapacitats canadenc.
Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi…
Daniello Bartoli
Historiografia
Literatura italiana
Cristianisme
Jesuïta, historiador i escriptor italià.
La seva obra principal és Istoria della Compagnia di Gesù 1650-73 Publicà biografies d’alguns jesuïtes i tractats de literatura, de ciències naturals i d’espiritualitat Fou defensor de Galilei després de la condemna d’aquest És considerat un dels clàssics italians
Paisij Veličkovskij
Religions orientals
Monjo rus.
Famós pare espiritual starets al mont Athos, fou el fundador del monestir de Neamţ, a Moldàvia La seva Dobrotol’ubije 1793, traducció de la Filocalia al paleoeslau, és a l’origen de tota la moderna espiritualitat monàstica russa centrada en la figura del starets
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina