Resultats de la cerca

El Tribunal de Cassació de París anulla la sentència imposada contra el professor de català Pasqual Tirach per haver publicat en dos diaris una falsa esquela del prefecte de la Catalunya del Nord, Bernard Bonnet, quan aquest va deixar el càrrec, l’1 de març de 1998 Segons el tribunal, Tirach no va cometre cap infracció penal i, per tant, no haurà de pagar la forta multa que li va ser imposada

Lletra de canvi de Francesc Forgas, 1884 L’empresa surera es creà a Begur el 1790, segons afirmava la mateixa família Però l’impuls li arribà de Francesc Forgas i Elias, nascut al mateix Begur el 1824 Era un comerciant de corall, que vendrà també taps de suro i que aviat es concentrà en la fabricació de taps destinats a l’exportació En collaboració amb Esteve Roura, de Calonge, el 1870 obrirà una oficina a Londres, mercat tradicional dels tapers catalans També conjuntament amb Roura, comprà grans extensions de terreny a la província de Cadis, cobertes d’alzines sureres, que li asseguraven la…

Josep Oriol Badia i Juncà era sabadellenc L’any 1837, quan tenia vint-i-dos anys, es va casar amb una noia que en tenia quinze El matrimoni va tenir divuit fills, dels quals en sobrevisqueren la meitat Oriol Badia establirà a Sabadell una modesta filatura de llana al carrer de la Creueta Al voltant del 1860, la filatura té una relativa importància amb relació a la mateixa ciutat de Sabadell 1 548 pues, 6 cardes i 32 obrers La inversió és de 152 880 rals —7 644 duros— Vapor Badia a Sabadell Josep Oriol Badia introduí la filatura d’estam a Sabadell Una fàbrica que es vendrà als Successors de…

Josep Reig i Peix s’establí com a teixidor de seda el 1840 a Barcelona, en un taller al carrer de Cotoners Una guia del 1842 esmenta 66 d’aquests teixidors de vels, tots dintre del recinte tancat de la ciutat vella A l’Exposició Industrial del 1844 hi presentarà gro, setí i mocadors de seda de diversos colors A l’any següent era a l’Exposició de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus teixits i per un Sant Crist teixit en seda, que reproduïa una imatge que tenia a la seva fàbrica Paper comercial de Batlló i Companyia, Societat en Comandita Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs continuaren…

El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…

El xarol és la pell recoberta per una pellícula impermeable a l’aigua, llisa i brillant La qualitat es comprova en plegar la pell, ja que el vernís no es clivella, ni s’esquerda Per enxarolar pells se seguia un procediment d’envernissament amb oli de llinosa, que donava pellícules de bona resistència Les pells enxarolades s’utilitzaven en la fabricació de calçat, selles de muntar i carruatges Anunci Barcelona en la mano , 1895 El xarol de Le Boeuf serà la marca de gran qualitat d’aquest producte a l’estat La fàbrica era a Badalona Un dels introductors del xarol i del procediment per a…

Des del moment en què es va fabricar gas per a l’enllumenat va sorgir el problema de com calcular-ne la utilització per part de l’usuari Primer la facturació es feia per hores de llum utilitzable, que eren les hores de nit Però aquest sistema perjudicava l’usuari, si encenia els seus llums per sota de la mitjana, i perjudicava l’empresa si l’usuari els posava al seu màxim lumínic L’expressió comptador de gas és francesa, però foren els anglesos els qui trobaren el sistema de calcular el gas utilitzat, bé per conèixer la producció del gas en una fàbrica, bé per conèixer el volum utilitzat per…

Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya,…