Resultats de la cerca

És anomenat esteatorrea un excés de matèria grassa en les matèries fecals, que es produeix quan per alguna raó hi ha una dificultat per a digerir o assimilar les substàncies nutritives grasses al tub digestiu i, per tant, són evacuades en quantitats elevades en les matèries fecals Les causes més freqüents d’esteatorrea són insuficiència pancreàtica, insuficiència hepàtica i tots els trastorns que ocasionen síndrome de malabsorció En el cas d’esteatorrea, la matèria fecal adopta un aspecte brillant, una consistència tova i una tonalitat d’un color groguenc que n’és característica…

És una conseqüència fisiopatològica de la insuficiència pancreàtica exocrina

Altres anomalies acompanyants són esteatorrea, retinitis pigmentària, mala absorció, retard en el creixement, deficiència mental i alteracions neuromusculars La seva etiologia és desconeguda, però se sap que és de transmissió autosòmica recessiva És dita també síndrome de Bassen-Kornzweig

En progressar la malaltia minva la capacitat funcional del pàncrees, que secreta pocs enzims, i apareix esteatorrea i creatorrea i, finalment, s’instaura una síndrome de malabsorció Sovint es formen calcificacions en el pàncrees i es desenvolupa a poc a poc una diabetis mellitus per destrucció de les cèllules productores d’insulina

És localitzat en un 60% dels pacients als illots pancreàtics i la resta al tub digestiu estómac i budell prim, productor de l’hormona somatostatina en quantitats exagerades Aquesta hormona inhibeix la secreció de totes les hormones gastrointestinals i com a conseqüència provoca diabetis mellitus , esteatorrea, litiasi biliar, hipoclorhídria gàstrica i d’altres trastorns El tractament és quirúrgic

Pot manifestar-se en forma de diarrea aguda o crònica, a vegades amb esteatorrea, acompanyada d’astènia, amagriment, dolor abdominal i flatulència sovint, però, no causa símptomes És molt freqüent en els infants, que se solen contaminar amb els excrements o els aliments que contenen quists del paràsit Fou descrita 1859 pel metge txec Wilhelm D Lambl 1824-95

Els trastorns de l’aparell digestiu poden ocasionar manifestacions molt diverses Els símptomes o manifestacions subjectives més freqüents són disfàgia, pirosi, regurgitacions, eructes, dispèpsia, nàusees i vòmits, dolor abdominal, meteorisme o flatulència, espoderaments i tenesme, i coïssor anal Els signes o manifestacions objectives més freqüents són halitosi, boqueres, hematèmesi, restrenyiment, diarrea, melena, icterícia, esteatorrea, ascites, hepatomegàlia i esplenomegàlia

L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de les matèries fecals…

Definició La cirrosi biliar primària constitueix un trastorn crònic greu i poc freqüent, de causa desconeguda i caracteritzat per una alteració progressiva del teixit hepàtic, que en les fases inicials afecta especialment els conductes biliars intrahepàtics, és a dir, els canals que buiden, des de l’interior del fetge, la bilis secretada pels hepatòcits, i que en les fases més avançades adopta les característiques d’una cirrosi Freqüència, edat i sexe Segons dades estadístiques, als països occidentals gairebé dues persones de cada 100000 pateixen de cirrosi biliar primària Igualment, aquest…

Pot ésser deguda a quatre causes principals per una digestió inadequada pancreatitis crònica, resecció de l’estómac, síndrome de Zollinger-Ellison per una alteració del metabolisme de les sals biliars resecció de la part distal del budell prim, creixement bacterià intraintestinal excessiu, malalties del fetge i de les vies biliars per defectes generals o específics de la mucosa de l’estómac que dificulten el transport dels nutrients deficiència de disacaridasa, abetalipoproteïnèmia, deficiència d’absorció de vitamina B 1 2 , esprue tropical, celiaquia, malaltia de Whipple, isquèmia intestinal…