Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
autocongrenyament
Tecnologia
Mètode de congrenyament aplicat a les canonades en què els congrenys emprats són de diàmetre lleugerament més gran que aquelles.
En injectar aigua a pressió la canonada es dilata fins a obligar els congrenys a eixamplar-se i es deforma plàsticament i, per tant, en deixar d’injectar l’aigua a pressió no retorna a la seva dimensió inicial, mentre que aquells, en fer-ho elàsticament, tendeixen a retornar a llur diàmetre inicial i estrenyen fortament la canonada de manera que resti ben congrenyada S'aplica especialment per enfortir les conduccions forçades fetes de formigó, de les centrals hidroelèctriques
pavelló

Pavelló de saxòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Eixamplament de l’extrem inferior del tub d’alguns aeròfons, que incrementa radicalment el diàmetre interior en un recorregut lineal de pocs centímetres.
Aquesta obertura del tub acústic pot presentar diferents formes, segons la variació del diàmetre interior d’aquest extrem del tub Les més freqüents són les que segueixen perfils lineals clarinets i les que s’obren sobtadament, seguint una corba exponencial, com passa en molts instruments de broquet trompeta, trombó D’altres s’obren al principi i s’estrenyen cap al final corn anglès La forma del pavelló influeix directament en l’espectre harmònic, és a dir, en el timbre i en la potència de so de l’instrument Això explica que instruments com les xeremies -tibles i tenores- hagin…
Sant Salvador del mas Barrat (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església amb l’absis recobert d’arrebossat que amaga el parament original ECSA - JA Adell L’església de Sant Salvador és al costat del mas Barrat, que és en una posició eminent sobre el Forat de Bulí, en el congost que forma l’aiguabarreig entre el Rialb i el barranc de Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG481599 Per a anar-hi, cal seguir el mateix camí que porta a Sant Martí de Terrassola o del Puig Un cop allà, cal fer per la mateixa pista 1, 8 km més de recorregut, en mal estat, i s’arriba fins al peu del penyal on s’alça el mas, al costat del qual, a ponent, i…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…
Sant Salvador del Jou (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir R Viladés Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica davant mateix hi ha Malanyeu al fons de la Gorja hi ha el Far darrere, el Grau de Vallcebre a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada i a mà dreta, la Guàrdia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 05,8 —y 72,2…
Hèrnia de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons la…
Les tuïdials
Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x 25 3…
Sant Salvador de Can Peixau (Badalona)
Art romànic
Situació Era situada, juntament amb l’antic casal de Can Peixau, a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà, i Baldomer Solà Història La torre de Can Peixau disposava d’una capella dedicada a sant Salvador La primera documentació que tenim de la capella és del 1125, quan Ermessenda de Badalona i els seus fills feren una promesa sobre unes oliveres en alou de Sant Salvador de la Capella Això no obstant, Cuyàs sosté que, per alguns vestigis que…
Molí de les Puces (Boadella)
Art romànic
Situació Interior de la construcció, amb la volta perfectament conservada F Tur Edifici que, malgrat el nom popular que té, no sembla pas que fos un molí És situat a la riba dreta i a tocar de la Muga, a poc menys d’1 km del poble de les Escaules, aigües amunt Aquesta construcció fou bastida sobre unes roques planes, de tal manera que resta molt poc enlairada respecte al nivell normal de l’aigua del riu Pocs metres més avall, colgada actualment sota l’aigua, hi ha una altra construcció semblant i, encara, riu avall, hom en descobrí els vestigis de dues més Aquest edifici fou donat a conèixer…
Dona i família en la societat andalusina
Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…