Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…
Corea de Sydenham
Patologia humana
La corea de Sydenham , anomenada també corea reumàtica , corea menor o corea aguda , és un trastorn que sol afectar persones que pateixen febre reumàtica i es caracteritza per l’aparició de moviments coreics, debilitat muscular i alteracions psíquiques lleus Aquest trastorn és una complicació d’una infecció deguda al bacteri estreptococ betahemolític grup A Davant aquesta infecció, el sistema immunitari forma anticossos contra els gèrmens En alguns casos, per motius desconeguts, els anticossos actuen també contra les neurones dels nuclis grisos de la base del cervell, en provoca…
broncopneumònia
Patologia humana
Tipus de pneumònia en què s’afecten diversos bronquíols terminals i els alvèols pulmonars circumdants.
Pot atribuir-se a bacteris com el pneumococ, estreptococ hemolític del grup A, Klebsiella pneumoniae , estafilococ i Francisella tularensis , i també a virus, rickèttsies i fongs Hi predisposen les intervencions quirúrgiques, l’anestèsia general, les aspiracions bronquials, els allitaments perllongats de persones grans i malalties cròniques pulmonars com les bronquièctasis i l’emfisema Els símptomes principals són tos, expectoració, taquipnea, cianosi i febre elevada en els vells, però, tots ells poden ésser d’escassa intensitat encara que la malaltia pugui afectar àmplies zones…
Tipus de bacteris
Patologia humana
Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…
reumatisme
Patologia humana
Nom genèric amb què són conegudes diverses malalties d’etiologia molt diversa però que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna porció de l’aparell de locomoció (ossos, músculs i articulacions).
A mesura que hom coneix més bé l’etiologia d’aquests quadres pot establir classificacions més concretes de les malalties reumàtiques Entre moltes altres, cal esmentar les artritis, l’artrosi i les collagenosis , com també totes aquelles que, com per exemple la gota , són conseqüència de desordres metabòlics, endocrins o hematològics El reumatisme poliarticular agut , conegut també com a febre reumàtica , és una malaltia que es presenta com a complicació inflamatòria no supurada d’una infecció per l’estreptococ betahemolític del grup A Fonamentalment pot afectar les articulacions…
bronquitis aguda
Patologia humana
Bronquitis que, en la forma simple, es manifesta amb tos, inicialment seca i després productiva amb un esput mucós o mucopurulent
, hipertèrmia lleu, i, a vegades, sibilants i raneres humides.
Sovint va precedida de rinitis, faringitis, laringitis i traqueïtis a voltes amb sensació urent retrosternal L’epiteli dels bronquis s’enrogeix, es descama i s’omple de moc per la hipersecreció que s’esdevé a partir del segon o del quart dia La malaltia és deguda a agents infecciosos com adenovirus, virus del grip, Mycoplasma pneumoniae , pneumococ, estreptococ, estafilococ, etc, davant de situacions i agents predisposants com els canvis de temperatura refredats, substàncies irritants tabac, vapors de clor, d’àcid nítric, etc, pols i estats d’allèrgia Habitualment, entre els…
enterococ
Biologia
Estreptococ fecal que habita en el tracte intestinal de l’home i d’altres mamífers (MF).
glomerulonefritis
Patologia humana
Nom genèric de cadascuna de les malalties en què la lesió fonamental és l’alteració de l’estructura i del funcionament del glomèrul renal.
Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria,…
sulfamida

Farmàcia
Química
Nom genèric d’un grup de substàncies derivades de la sulfanilamida, de fórmula general
on R i R´ són radicals orgànics variables.
Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es…
El que cal saber de les afeccions de la vàlvula mitral
Patologia humana
Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals són un conjunt de malalties caracteritzades per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca el pas de la sang des de l’aurícula esquerra fins al ventricle d’aquest mateix cantó La causa més freqüent de lesions en la vàlvula mitral és la febre reumàtica, una alteració autoimmune desencadenada per una infecció del bacteri estreptococ betahemolítíc Si bé aquesta alteració sol aparèixer durant l’adolescència, les lesions cardíaques que provoca es van desenvolupant progressivament al llarg de deu anys o vint, durant…