Corea de Sydenham

La corea de Sydenham, anomenada també corea reumàtica, corea menor o corea aguda, és un trastorn que sol afectar persones que pateixen febre reumàtica i es caracteritza per l’aparició de moviments coreics, debilitat muscular i alteracions psíquiques lleus.

Aquest trastorn és una complicació d’una infecció deguda al bacteri estreptococ betahemolític grup A. Davant aquesta infecció, el sistema immunitari forma anticossos contra els gèrmens. En alguns casos, per motius desconeguts, els anticossos actuen també contra les neurones dels nuclis grisos de la base del cervell, en provoca la inflamació i dóna lloc a les manifestacions de la corea. En general, la corea de Sydenham es manifesta en persones afectades per la febre reumàtica, una malaltia causada pels mateixos anticossos contra l’estreptococ, que provoca trastorns inflamatoris en les articulacions i el cor. Se sol donar entre 5 anys i 15 i és més freqüent en el sexe femení.

Les manifestacions es presenten al cap d’algunes setmanes o uns mesos d’haver-hi hagut una infecció deguda a l’estreptococ betahemolític grup A, la qual sol haver-se manifestat per angines o escarlatina, bé que de vegades passa desapercebuda. La manifestació més característica és l’aparició de moviments coreics, anomenats popularment ball de sant Vito. Es tracta de moviments que apareixen involuntàriament, de manera sobtada, i són semblants als moviments normals, però no impliquen cap acció eficaç. Aquests moviments afecten sobretot la cara i les extremitats, i solen aparèixer en un sol costat del cos. Els moviments anormals del rostre poden dificultar la parla, i els de les extremitats solen impedir l’ús normal de les extremitats superiors i la marxa. Igualment, es manifesta una debilitat muscular generalitzada. D’altra banda, també es poden produir alteracions psíquiques lleus com irritabilitat, apatia, manca d’atenció, trastorns emocionals i, en casos estranys, confusió o al·lucinacions.

Les manifestacions se solen mantenir entre tres mesos i sis, al cap dels quals acostumen a desaparèixer, fins i tot sense tractament. No provoca complicacions, bé que hi ha malalts que poden arribar a patir trastorns cardíacs greus, de vegades mortals, a conseqüència de la febre reumàtica. En un 15% o 20% dels casos, els símptomes de la corea es tornen a presentar al cap d’uns anys, entre un i quatre, d’haver-se recuperat.

Mentre es mantenen els símptomes es poden reduir els moviments coreics amb repòs físic i psíquic, tot mantenint el malalt en una habitació amb poca llum i sense soroll. Quan els moviments són intensos hom sol indicar medicaments sedants o bé fàrmacs neurolèptics que minven la irritabilitat neuronal.