Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
etmoide
Anatomia animal
Os curt i compacte, central, imparell i simètric, format per una làmina vertical central, una làmina horitzontal perpendicular a la primera i dues masses laterals.
Situat a l’escotadura etmoidal del frontal i davant l’esfenoide, s’articula amb aquests i també amb els ossos palatins, els nasals, els maxillars superiors, l’unguis i el vòmer Constitueix el sostre i les parets laterals de la cavitat olfactiva
esfenoide
Anatomia animal
Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada.
Consta d’un cos cúbic, amb dues ales menors o superiors, dues ales majors o laterals i dues apòfisis inferiors És situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital
El nas
Anatomia humana
El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…
Els sins paranasals
Anatomia humana
Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…
crani
Calavera d’home de la raça mediterrànida, on es poden apreciar part dels ossos que conformen el crani
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat òssia del cap dels vertebrats dins la qual és contingut l’encèfal.
Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les…
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
os maxil·lar superior
Anatomia animal
Os curt i parió, situat al centre de la cara, sota el frontal i l’etmoide, amb els quals s’articula a més del pòmul, l’unguis, l’os del nas i el vòmer.
És irregularment quadrilàter, amb dues cares, quatre cantells i quatre angles Hom l’anomena impròpiament, a vegades, mandíbula superior
Tumor naso-sinusal
Patologia humana
Definició Els tumors nasosinusals constitueixen creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures properes i de vegades poden envair els teixits veïns o disseminar-se a d’altres òrgans Causes, tipus i manifestacions Hi pot haver una gran varietat de tipus de tumors nasosinusals segons l’origen i si envaeixen o no els teixits veïns Els tumors nasosinusals benignes consisteixen en un desenvolupament exagerat d’un grup de cèllules d’alguna de les estructures que formen les fosses nasals o els sins…
Símptomes i signes patològics del sistema nerviós
Patologia humana
El funcionament del sistema nerviós es pot alterar i donar lloc a una gran varietat de malalties i trastorns Segons les parts del sistema nerviós afectades, les alteracions es poden manifestar amb diversos símptomes , és a dir, molèsties subjectives que la persona que n’és afectada percep, i signes , que són les alteracions de la funció nerviosa susceptibles d’ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com per les altres Alteracions de la força muscular Les alteracions de la força muscular —és a dir, la disminució o pèrdua de la capacitat de contreure voluntàriament…
Les adaptacions anatòmiques i fisiològiques dels peixos
Les característiques i les adaptacions antòmiques i fisiològiques El tegument La pell La pell dels peixos és formada per dues capes, l’epidermis i el derma La primera és constituida per diverses capes cellulars, entre 10 i 30 no obstant això, els signàtids, com el cavallet de mar Hippocampus , presenten una epidermis extremament fina 2 o 3 capes de cèllules i, contràriament, la de l’esturió Acipenser sturio pot assolir 3 mm de gruix La capa exterior de l’epidermis sol ésser formada per cèllules esquamoses que constantment són substituïdes per d’altres originades a la zona més profunda,…