Resultats de la cerca

Aquest procés es produeix amb rapidesa, ja que el nitrogen mineral, que és un dels factors que limiten el creixement vegetal, és aportat per les aigües polluïdes, especialment per l’acció dels adobs minerals que són rentats dels conreus pel reg i les pluges, vers els rius i els llacs, i també per l’afluència de les aigües residuals de les estacions depuradores L’eutrofització s’assimila a l’envelliment d’un llac, que en condicions naturals s’esdevé molt lentament, i quan és atesa, l’aigua s’enterboleix i pren un color verdós o bru, i no pot ésser utilitzada per a la majoria d’usos que hom en…

D’una banda, constitueix un valuós bioindicador de l’estat ecològic del sistema fluvial, principalment pel que fa als efectes tòxics dels metalls pesants D’altra banda, els biofilms algals han demostrat tenir capacitats per a neutralitzar l’eutrofització i la contaminació dels rius La fotosíntesi que fan aquests biofilms genera oxigen i consumeix diòxid de carboni Aquest consum de diòxid de carboni incrementa el pH, cosa que provoca la precipitació de fosfats dissolts en l’aigua L’excés de nitrogen i els fosfats són absorbits pel biofilm en la creació de biomassa Tot aquest procés collabora…

La matèria orgànica contaminació orgànica , procedent sobretot dels nuclis urbans, eutrofitza l’aigua eutrofització i en consumeix l’oxigen dissolt la qual cosa és un factor limitador per a moltes espècies L’eutrofització, fenomen de ritme lent a la natura, és accelerat enormement per l’acció de l’home Les diferents activitats i explotacions humanes aporten a les aigües els següents contaminants pesticides herbicides o defoliants amb dioxina, paraquat, etc, molt tòxics i teratògens fungicides amb mercuri, que és transportat i es concentra després a les cadenes alimentàries insecticides…

Les biotes illenques actuals Totes les illes perdudes al mig dels oceans hostatgen faunes i flores delicades, sovint úniques En major o menor grau, són només el testimoni de la riquesa que trobaren els primers navegants Atesa la història d’extincions que han sofert, el risc que corren i el valor intrínsec que representen, han de ser considerades com a prioritats de conservació Els testimonis d’un passat puixant Avui dia resta poc del que foren paradisos, els quals coneixem de manera fragmentària mercès als testimonis que s’han conservat dels primers viatgers, a les exploracions…

Graduat per l’Amherst College de Massachusetts 1974, obtingué el màster en ciències el 1976 i el doctorat el 1979 per la Universitat de Wisconsin-Madison Professor assistent i més tard associat a la Universitat de Notre Dame Indiana del 1979 al 1989 Aquest any s’incorporà a la Universitat de Wisconsin-Madison, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica com a professor al centre de limnologia , del qual fou nomenat director el 2009 Des del 2017 és professor emèrit El seu camp de recerca són els ecosistemes lacustres, dels quals ha estudiat les cascades tròfiques i els efectes sobre…

Es llicencià 1949 i es doctorà 1952 en ciències naturals Investigador a l’Institut de Biologia Aplicada 1946-51, fou membre de l’Institut d’Investigacions Pesqueres 1951, que dirigí en 1966-67, al qual donà un impuls considerable i un prestigi internacional Fou catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona 1967-85, i posteriorment professor emèrit, primera càtedra d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol Els seus camps d’estudi foren l’ecologia, la biologia marina i la limnologia, en els quals aplicà la teoria de la informació per a quantificar l’organització dels ecosistemes Formulà…

En l’actualitat, en l’àmbit dels Països Catalans no existeix cap espècie d’algues continentals protegida, a diferència d’altres països europeus, com ara Alemanya o Eslovènia, on s’han generat llistes d’espècies amb diversos graus de protecció Com que bona part de les espècies són microscòpiques, el seguiment de les poblacions i el seu estat de conservació és incert, especialment pel que fa a les algues fitoplanctòniques No obstant això, es pot considerar que si un hàbitat aquàtic rep una pertorbació forta, això pot repercutir en la desaparició de determinades espècies o de tota la comunitat…

Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…

Els embassaments són sistemes que gaudeixen alhora del flux dels rius i d’una fondària suficient perquè s’hi puguin desenvolupar els processos propis dels llacs L’aigua de l’embassament reflecteix les característiques de la seva conca i, després d’haver-lo passat, és indicadora dels processos que s’hi han donat La construcció d’una presa, sempre en un lloc on el riu s’estreny, fa que s’inundin àmplies valls i es creïn veritables llacs, al nostre país, d’un volum molt més important que qualsevol dels llacs naturals, i d’una extensió considerable La taxa de retenció d’aigua és el paràmetre…

El cabussó emplomallat Podiceps cristatus és fàcil de reconèixer pel plomall doble que duu al cap, ben visible en aquest exemplar fotografiat a s’albufera de Mallorca És el més gros dels cabussons ateny de 47 a 49 cm A l’època de cria, té dues taques, a banda i banda del cap, de plomes de color castany fosc Els joves no porten plomall i tenen el coll ratllat de blanc i negre Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Aquest magnífic ocell aquàtic és propi de les principals àrees humides de Catalunya i el País Valencià A l’hivern se l’observa, a més, escampat per determinats sectors del litoral Molt…