Espècies i comunitats amenaçades d’algues continentals

En l’actualitat, en l’àmbit dels Països Catalans no existeix cap espècie d’algues continentals protegida, a diferència d’altres països europeus, com ara Alemanya o Eslovènia, on s’han generat llistes d’espècies amb diversos graus de protecció. Com que bona part de les espècies són microscòpiques, el seguiment de les poblacions i el seu estat de conservació és incert, especialment pel que fa a les algues fitoplanctòniques. No obstant això, es pot considerar que si un hàbitat aquàtic rep una pertorbació forta, això pot repercutir en la desaparició de determinades espècies o de tota la comunitat.

Per la seva raresa o pel seu paper fonamental en el funcionament dels ecosistemes aquàtics, hi ha espècies (o, fins i tot, les comunitats on es desenvolupen) que haurien de formar part del recull d’espècies que cal conservar, o, si més no, seria convenient que minvés el grau d’amenaça potencial que pateixen.

A l’estany gran de Basturs es troben espècies d’algues que poden desaparèixer dels nostres ecosistemes si continua la incipient eutrofització de les aigües. Ceratium cornutum (a l’esquerra) és una d’aquestes espècies.

Jaume Cambra Sánchez.

Ceratium cornutum és un dinòfit que creix en aigües d’estanys molt alcalins, sense sulfats. Als Països Catalans només s’ha trobat als estanys de Basturs. Es pot considerar que és una espècie en perill, ja que a l’estany gran de Basturs s’ha detectat una clara eutrofització i a l’estany petit s’usen herbicides de tant en tant per a eliminar el canyissar, actuació que produeix periòdicament mortalitats molt importants d’aquesta alga.

Sphaeroplea africana és un cloròfit filamentós que creix a l’inici de la primavera en aigües dolces i temporals vora el litoral marí, i fins i tot als arrossars. Als Països Catalans només s’ha trobat al delta de l’Ebre, que fins ara és l’única localitat europea d’aquesta espècie i la segona al món, després de la descripció original de l’holotip a Sud-àfrica. El seu estat de conservació és indeterminat i també és probable que s’extingeixi.

Oocardium stratum és una alga de la classe de les desmidiàcies que viu en ambients aerofítics o en superfícies higropètriques, entre molses incrustades de carbonat de calci. S’ha citat en molt poques localitats als Països Catalans, com per exemple, els cingles de Bertí i Gallifa. El seu estat de conservació és desconegut.

Nitellopsis obtusa és una caràcia que és possible que a hores d’ara només visqui a l’estany de Basturs.

Núria Flor-Arnau.

Nitellopsis obtusa és una carofícia molt poc citada a la península Ibèrica. Viu en estanys d’aigües profundes i fortament alcalines. Als Països Catalans es troba als estanys de Basturs i Montcortès (Pallars Sobirà), al delta de l’Ebre (on l’extinció és probable) i a l’illa de Mallorca.

Micrasterieto jenneri-Euastretum insignis és una comunitat que s’estableix en torberes d’esfagnes dels Pirineus i en estanys de baixa altitud. Està dominada per desmidiàcies, com ara Euastrum insigne, E. crassum, Xanthidium armatum, Desmidium cylindhcum i Micrasterias jenneri. També entre el fitoplàncton d’aquest tipus d’estanys cal destacar un dinòfit força rar, com ara Gymnodinium fuscum, i al perífiton, el cloròfit Coleochaete pulvinata. Tota aquesta comunitat és única als Països Catalans, ja que només es troba a la vall d’Aiguamòg.

Micrasterieto trucatae-Frustulietum saxonicae és una comunitat que s’estableix en torberes d’esfagnes als Pirineus. Està dominada per espècies com ara Micrasterias truncata, Asterococcus superbus, Eremosphaera viridis i Xanthidium antilopaeum. Les torberes àcides d’esfagnes als Pirineus són medis molt amenaçats, tant pels períodes de sequera que es donen alguns anys com, sobretot, pel pasturatge dels ramats de vaques que eutrofitzen l’aigua i que, amb el seu pas, destrueixen aquestes petites torberes, d’un alt valor per la seva notable biodiversitat.

Pinnularieto-Surirelletum montanum és una comunitat estesa en deus i rierols de corrent lent sobre substrat silícic (sovint amb molses), amb aigües poc mineralitzades i lleugerament àcides, que s’estableix a la muntanya mitjana, entre 500-1.500 m d’altitud. En són espècies característiques Campylodiscus noricus, Diploneis elliptica, Eunotia pectinalis, Melosira arenaria, Pinnularia mesolepta, Rhopalodia gibba i Surirelia linearis. Aquesta comunitat es troba molt poc difosa als Països Catalans.

A la bassa Nera, a Aiguamòg (Vall d’Aran), que roman força inalterada, es troben comunitats i espècies els requeriments de les quals les fa força sensibles a l’alteració de l’ecosistema on viuen i, per tant, susceptibles de desaparèixer amb molta facilitat. És un fet que moltes espècies pròpies de llacs de muntanya cada vegada es troben en menys llocs.

Jaume Cambra Sánchez.

Melosiretum arenariae i Diploneietum fontinale són dues comunitats que s’estableixen en surgències i rierols amb notable presència de molses i hepàtiques, en medis rics en carbonat de calci i amb una certa tendència esciòfila. Es tracta d’un hàbitat estès als Països Catalans i en l’actualitat és un dels pocs sistemes inalterats pel que fa a les aigües corrents, que, en general, presenten pressions i impactes ambientals diversos. En són espècies característiques Batrachospermum moniliforme, B. densum, Diatoma hiemale, Klebsormidium rivulare, Meridion circulare, Diploneis ovalis, Eunotia arcus i Scytonema myochrous.

Fragilarion tabulatae és una comunitat que es fa en aigües oligohalines del litoral i, eventualment, en llacunes endorreiques de l’interior. Com que molts dels ecosistemes litorals s’han eutrofitzat o bé han experimentat canvis limnològics, la comunitat es pot considerar amenaçada. En són espècies característiques Cylindrotheca acicularis, Fragilaría tabulala, Mastogloia smithii, Nodularia spumigena, Oedogonium capilliforme, Rhoicosphaenia abbreviata i Thalassiosira weissflogii.

Gloeocapsetum polydermaticae i Nostoceto-Gloeothecetum rupestre són comunitats aerofítiques o d’ambients higropètrics, generalment sobre substrat calcari. Mentre que Gloeocapsetum es fa en llocs ben il·luminats, Nostoceto-Gloeothecetum es fa en balmes, coves o llocs amb poca llum en general. Aquests ambients rocosos són força estables i les espècies que hi viuen formen part d’un sistema epilític o endolític exclusiu. A la comunitat de Gloeocapsetum constitueixen espècies característiques Aphanocapsa muscicola, Gloeocapsa compacta, G. polydermatica, G. rupestris, Nostoc microscopicum i Schizothrix fragilis, mentre que al Nostoceto-Gloeothecetum hi ha Aphanothece caldariorum, Gloeocapsa granosa, Gloeothece rupestris, Nostoc sphaericum, Scytonema informe i Tolypothrix manginii.