Resultats de la cerca

L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…

La llampuga vera Coryphaena hippurus , representada en el dibuix, és de dimensions bastant més grans que la llampuga borda C equiselis , ja que pot arribar a fer 2 m De natació ràpida, és una espècie predadora, que caça en petites moles a la zona pelàgica Carlos Moreno La família dels corifènids és constituïda per peixos de cos allargat i comprimit, amb l’alçada màxima a la regió cefálica, una línia lateral sinuosa i uns ulls relativament petits i circulars Les escates, que són petites i s’inclouen a la pell, es disposen irregularment i per això es fan difícils de comptabilitzar Les dents,…

Es caracteritzen per l’extrema hipertròfia de les aletes pectorals i, a vegades, també de les ventrals, la qual cosa els permet de planar El peix aixeca el vol utilitzant el lòbul inferior de la cua a manera d’hèlix, i això li permet una sèrie de vols successius A les costes dels Països Catalans n'hi ha dues espècies Exocoetus volitans , que pot arribar als 20 cm de llargada total, amb dues “ales” solament té hipertrofiades les pectorals, i Cypselurus heterurus , que té desenvolupades les pectorals i les ventrals

El color és blau al dors i blanc argentat a la cara ventral, amb les pectorals de color blau fosc El “vol” s’inicia després d’un curt trajecte per la superfície de l’aigua, durant el qual la caudal fa de propulsor Quan el peix ha aconseguit d’enlairar-se, les pectorals li proporcionen sustentació, però no efectuen cap moviment actiu, ans permeten un planeig d’unes quantes desenes de metres És de costums pelàgics i forma grans bancs S'alimenta de plàncton i és perseguit per tonyines, llampugues, dofins, tintoreres, etc Es troba a totes les mars tropicals i subtropicals

És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans

Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…

Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…

Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…