Resultats de la cerca

Se l’anomenava també oficial, jove o companyó L’accés al fadrinatge podia fer-se un cop finit el període d’aprenent i, pagats els drets corresponents, inferiors als de mestre, s’inscrivien en el llibre de fadrins del gremi Era sotmès a un sever sistema de control havia de viure amb el seu mestre, “menjant, dormint i fent contínua residència” A diferència de l’aprenent, rebia un sou pel seu treball No podia abandonar una tasca començada, i li era prohibit d’establir-se pel seu compte En termes generals, la durada del fadrinatge era de quatre anys, amb tendència a prolongar-la i a…

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació…

El gremi de mestres argenters de Barcelona exigia el dibuix d’una joia, que després els fadrins havien d’executar amb metalls nobles i pedreria fina El conjunt d’aquests dibuixos estan recollits en set volums anomenats llibres de passanties , iniciats al s XVI i que arriben al s XIX Són una valuosa font per a l’estudi de les joies catalanes d’aquesta època

És un constructor capacitat per a contractar o realitzar la construcció d’edificis i altres obres Fins a la fi de l’Antic Règim pertangueren a l’estament menestral Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599 eren governats per tres cònsols Generalment, però, llur nombre era escàs i s’agruparen amb els altres oficis de la construcció Manresa i Vilafranca al segle XIV, posteriorment Alacant, Tarragona el 1773, Tremp el 1774 i Vic el 1778 Molt sovint es trobaven units amb els fusters Lleida el…

Un equip d’arqueòlegs dirigit per Eudald Carbonell i Carles Tornero descobreix, a la bauma dels fadrins Queralbs, Ripollès, utillatge de quars tallat del 6700 aC, que confirma l'activitat humana vers el 6700 aC, i testimoniaria la presència d’un dels últims grups caçadors recollectors a Catalunya Tot i que als anys setanta Carbonell havia identificat el lloc com a jaciment prehistòric, el descobriment de restes tan antigues en reforça la importància

A vint-i-cinc anys ingressà a l’orde carmelità essent ja fadrí escultor Executà al seu convent de Tarragona un Sant Albert i un Sant Llorenç , i per a Valls una imatge de Sant Vicenç El 1700 tallà per a l’arxiprestal de Valls, destinada al retaule de la confraria dels fadrins, una expressiva imatge de Sant Esteve Són obra seva les estàtues de marbre que ornaven els sarcòfags dels marquesos de Tamarit, a Reus 1696, malaguanyadament mutilades Morí al convent de Mataró

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació,…

Era considerat com a pare i mare de tots els déus i protector de totes les transformacions de la matèria Era representat com un vell nu amb barba negra, i portava al cap una corona de paper i plomes de quetzal a la mà duia el tlachialomi , per tal de descobrir tota cosa oculta Li eren sacrificades perdius, i la diada de la seva festa hom no podia menjar res de cuit cada quatre anys la festa era més solemne hom portava els fadrins al temple i els eren perforades les orelles, com a signe de dedicació

El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que romangué de repertori durant molts anys És autor de Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia 1802 i de Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones perquè els fadrins estiguin alerta 1828 Fou director del Diario de Barcelona durant la guerra del Francès, i del Teatre de la Santa Creu del 1837 al 1839 Traduí al castellà diverses novelles romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres Emprà el pseudònim d' El Solitario de Alella

Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors,…