Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Faut!
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’humorisme esportiu publicada a Barcelona el 1924.
Sortia els dilluns i duia per subtítol “Rotatiu setmanal d’esports i de barrila” Els redactors s’havien format a Xut i signaven amb pseudònims, com Don K Melo , Pellaringostenoiguigoitia, Pellaringos o Fanatik Hi dibuixava A Mestres Volgueren fer la sàtira del món del futbol i també de la premsa esportiva Tingué una vida efímera
Montereau-faut-Yonne
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
Situada a la confluència del Sena i el Yonne, és un centre de fabricació de porcellanes i maquinàries agrícoles i de vapor La collegiata s XIII-XIV té una façana renaixentista
Alfred de Musset
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Poeta francès.
Alumne brillant, començà a escriure poesia a catorze anys Seguí estudis de música, medicina, dret i dibuix, però, interessat només per la literatura, el 1828 fou introduït al cercle literari de Victor Hugo, on conegué Nodier, Vigny i Sainte-Beuve La influència romàntica s’aprecia ja en els Contes d’Espagne et d’Italie 1830 El 1832 debutà en el teatre amb Un spectacle dans un fauteuil , que recull un drama, La coupe et les lèvres , i una comèdia, À quoi rêvent les jeunes filles , obres destinades a ésser llegides i no representades L’any següent publicà dues obres dramàtiques més, Andréa del…
Gilbert Bécaud
Música
Nom amb què és conegut François Gilbert Silly, cantant i compositor de cançons francès.
Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100…
Francis Miroglio
Música
Compositor francès.
Es formà als conservatoris de Marsella 1945-47 i París 1951-52, on estudià composició amb Darius Milhaud Treballà als estudis de música electrònica de l’ORTF El 1965 fundà les Nuits de la Fondation Maeght a Sant Pau de Vença, i n’assumí la direcció artística Organitzà també concerts i feu conferències i cursos arreu de França Moltes de les seves obres tenen més d’una versió, són mòbils i variables, com és el cas de Réseaux , per a arpa 1964, que existeix en dues versions més amb acompanyament el mateix passa amb algunes peces de cambra, com Espaces I-IV 1961-62, Phases 1965 o Extensions 1970…
Jean Quatremer
Pseudònim del periodista francès Cédric Thomas.
Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’aplicació d’…
Jacques Le Goff
Historiografia
Historiador francès.
Especialista en història medieval Estudià a l’Escola Normal Superior de París Després d'una estada d’estudis a la Universitat Carles de Praga 1947-48, d’on tornà després del cop que instaurà el comunisme a Txecoslovàquia, fou professor a París i Lilla, i el 1958 ingressà al CNRS Centre National de la Recherche Scientifique de París El 1960 s’incorporà a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials EHES, on tingué com a mentor Fernand Braudel i on, des del 1962, ocupà diversos càrrecs a la direcció fins a la jubilació 1977 Des del 1969 coordinà durant molts anys la revista francesa d’història…
Les irreals omegues
Literatura catalana
Llibre de J.V. Foix que recull tretze poemes escrits des del 1922 i publicat l’any 1949.
Foix extrema els recursos del seu gran talent poètic, fortament moral, per tal d’oferir una visió allucinada i severa de la societat catalana contemporània, una actitud estoica enfront de les temptacions de la vaguetat, del fatalisme delirant del poble i de l’idealisme cec, com a refugis indignes que permeten evadir qualsevol responsabilitat civil Amb una llengua fastuosa i extraordinàriament precisa, narra el problema de les escissions de la identitat, ja no de la individual sinó de la collectiva, i s’afirma en l’esperança d’una renovació de l’esperit nacional català a través del pensament…
Jorge Semprún Maura
© Bundesministerium für Unterricht, Kunst und Kultur
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Política
Polític, cineasta i escriptor castellà en llengua francesa i castellana.
Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…
Pierre de La Rue
Música
Compositor francoflamenc.
Vida El poeta Jean Molinet, en el text de la Deploració que escriví amb motiu de la mort del mestre Ockeghem, el fa deixeble d’aquest compositor el text fou musicat per Josquin Des Prés Aquesta afirmació, però, no ha estat demostrada Segurament es formà a Itàlia Durant els anys 1482-1485 apareix documentat a la catedral de Siena com a cantor, i després retornà als Països Baixos i s’empleà com a cantor a la catedral de ’s-Hertogenbosch La seva activitat com a compositor degué començar en aquesta època L’any 1492 entrà a servir a la capella borgonyona de l’arxiduc Maximilià, i quan aquest…