Resultats de la cerca

Del 1945 al 1949 freqüentà l’ambient milanès intellectual i fundà l’Institut GFeltrinelli, per a la investigació de la història del socialisme, del comunisme i dels moviments obrers, i donà suport a grups d’extrema esquerra El 1955 inicià la tasca editorial Publicà dues novelles que esdevingueren best-sellers mundials Il dottor Zivago, de Pasternak 1957, i Il Gattopardo 1958, de Lampedusa Després de la seva mort —ocorreguda, sembla, en la preparació de la voladura d’una torre d’alta tensió—, n'ha restat un opuscle, Estate 1969 L’editorial Feltrinelli ha publicat sobretot…

Treballà i visqué a Cuba, on fou considerat el fotògraf oficial de Fidel Castro durant la revolució El 5 de març de 1960 immortalitzà la imatge del Che Guevara amb la seva boina La fotografia, però, no es difongué fins després de la mort del Che 1967, quan un editor italià nomenat Feltrinelli li pagà els drets d’autor A partir d’aquí esdevingué una de les fotografies més reproduïdes i reconegudes mundialment Autor d’altres obres com El guerrillero heroico , La niña de la muñeca de palo i El Quijote de la farola

Fill del compositor Luciano Chailly, començà a dirigir de molt jove, amb el suport de directors de renom com Claudio Abbado i Herbert von Karajan Ha dirigit les orquestres més importants d’Europa i Amèrica El 1993 deixà la direcció del Teatro Comunale de Bolonya després de set anys d’ésser-hi al capdavant, i el 2004, la de l’Orquestra de la Royal Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou director titular des del 1988 i director emèrit des del 2002 El 2005 estrenà els càrrecs de director titular de l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig i director musical de l’Òpera de Leipzig Des del 1999 és…

Professor a la Universitat de Barcelona, els anys vuitanta, les seves investigacions es dirigiren vers l’estudi dels moviments socials en l’època contemporània fent treball de camp a la Dokumentazionem Zentrum de Viena i a la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli de Milà Collaborador de diverses revistes especialitzades —com Recerques , Studi Storici , Estudios de Historia Social  i Historia Social — i director del Centre d’Estudis Historiogràfics de la Universitat de Barcelona 1989-94, els darrers anys les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la repressió durant el…

Dedicada a la novella i a l’assaig en castellà, destaca per la qualitat literària de les obres editades, així com per la difusió d’autors joves, poc coneguts i innovadors, característiques que es reflecteixen també en les traduccions d’altres llengües Té presència a Llatinoamèrica El seu catàleg es reparteix en diverses colleccions Panorama Narrativas, Narrativas Hispánicas, Compactos butxaca, Biblioteca de la Memoria, Crónicas reportatges i llibres de viatges i periodístics, Contraseñas literatura d’humor, de contestació i de la contracultura, Argumentos assaig i Otra vuelta de tuerca, de…

Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme, sobresurten…

Diplomat per l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma 1953, actuà amb els millors directors de l’època Luigi Squarzina, Giorgio Strehler, Giorgio De Lullo Amb el seu debut com a director escènic La buona moglie , de Goldoni, 1963 inicià la seva primera etapa d’escenificador que culminà amb Orlando Furioso 1969, a partir de l'adaptació de Sanguinetti A continuació realitzà grans i innovadors muntatges, de l' Orestíada d’Èsquil 1972 a Les Bacants d’Eurípides 1977, seguits per una etapa de posades en escena més intimistes La seva constant preocupació per la maquinària teatral, la confrontació artifici…

Germà del director cinematogràfic Gonçal Herralde , estudià enginyeria industrial per incorporar-se a l’empresa familiar, però al final de la dècada de 1960 abandonà aquesta professió per dedicar-se a l’edició L’any 1969 fundà l' Editorial Anagrama , de la qual fou director des d’aleshores, i que esdevingué una de les més prestigioses del món literari en castellà pel seu plantejament arriscat i innovador Les seves colleccions inclouen versions d’alguns escriptors catalans actuals de més projecció El 2010, coincidint amb l’inici de la venda d’Anagrama al grup Feltrinelli, començà…

Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis seus Després…

Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou Ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…