Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Paul Morand
Literatura francesa
Poeta i novel·lista francès.
Estudià a París i a Anglaterra i ingressà a la carrera diplomàtica Escriví poemes Lampes à Arc , 1920, però es decantà vers la novella Ouvert la nuit , 1922 Fermé la nuit , 1923, evocant un món cosmopolita Amb Lewis et Irène 1924 aconseguí un dels seus èxits més notables També escriví llibres d’impressions de viatges i de reculls de cròniques Bucarest , 1935 Majorque , 1963
Florent Schmitt
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol tipus d’evolució…
César -Auguste-Jean-Guillaume-Hubert Franck
Música
Compositor, professor i organista francès d’origen belga.
Vida La seva personalitat i les influències rebudes de moltes fonts diferents converteixen Franck en un cas únic i difícilment classificable La seva producció com a compositor, tot i ser molt irregular, conté algunes de les aportacions més significatives de la música instrumental de tot el Romanticisme Aquestes suposaren un autèntic renaixement de la música de cambra, simfònica i per a teclat francesa de la darreria del segle XIX El seu pare, Nicholas-Joseph Franck, explotà les extraordinàries dots musicals de César des del moment que les descobrí Ja el 1830 el matriculà al Conservatori de…
El Rosselló durant la Revolució Francesa
Divisions administratives a la Catalunya del Nord El comte de Mirabeau, l’aristòcrata que esdevingué el poderós portaveu del Tercer Estat, definia França com un “agregat inconstituït de pobles desunits” De fet, el procés d’unificació del regne per mitjà de la burocràcia monàrquica era ben lluny d’haver-se acabat i el petit fragment de l’ètnia catalana que habitava a la província del Rosselló gaudia encara de nombrosos privilegis —mot que cal entendre en el seu sentit etimològic de llei particular— Lluís XIV havia jurat de respectar les “llibertats” d’una terra conquerida i annexionada pel…
Els Marquès
La segona indústria de Vilanova La família Marquès Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sollicitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig El capital desemborsat era molt important 134000 duros o 2680000 rals Serà la fàbrica de cal…
“Quina cosa és lo rigor de un rey!”
Campament militar, Barcelona, abril del 1706, P Decker, sd Coll part / GS Amb motivacions de tipus social diverses, els països de la vella confederació catalano-aragonesa van fer reviure els seus vincles el 1705 en oposar-se conjuntament a Felip V d’Espanya Projecte que, inicialment, tingué simpaties entre els catalans del Rosselló i la Cerdanya en iniciar-se la revolta del 1705 La repressió, fonamentada en el derecho de conquista , fou implacable arreu desfeta de les institucions de govern catalanes i implantació d’una nova estructura política piramidal, amb notable presència militar a la…
Bibliografia general del romà al romànic (G-M)
Gaiffier, B de 1949 Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954 Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…
1789-1840: Canvi institucional i el creixement econòmic
Introducció Ban de la Junta Superior de Sanitat Epidèmia de febre groga de Catalunya, 1821 L’epidèmia de febre groga el 1821 A l’inici del segle XIX, Catalunya presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerres se succeïen A l’acabament del segle XVIII i a l’inici del XIX la població de Catalunya, com la de la resta dels territoris peninsulars i la d’una gran part del continent europeu, presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerra se succeïen i haurien fet creure en una immediata fractura en la trajectòria ascendent que venia mostrant la població durant cent…