La segona indústria de Vilanova
La família Marquès.
Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sol·licitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer. La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor. Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig. El capital desemborsat era molt important: 134.000 duros o 2.680.000 rals. Serà la fàbrica de cal Xuriguer o de Sant Joan, que es posarà en marxa el 1855.
Pere Puig era germà de Manuel Puig i Carsi, que el 1856 instal·larà una fàbrica de filats i teixits de cotó a Monistrol de Montserrat, una empresa força important fins a la seva mort el 1887. Manuel Puig havia estat associat amb el seu parent Miquel Puig, el creador de la primera fàbrica i colònia d’Esparreguera, després de Sedó.
El gerent de Puig, Rafecas, Marquès i Companyia era Isidre Marquès, de coneguda família de Vilanova. Mentre ell es feia càrrec de la nova empresa, un oncle seu, Peregrí Marquès i Torrents, participava com a soci de l’empresa de Josep Ferrer i Vidal, un fet que no ha de sorprendre, perquè a l’hora dels negocis i tal com hem vist repetidament tothom anava pel seu compte, i sense que aquesta separació d’inversions afectés la unitat i concòrdia familiar. El fet de figurar en tercer lloc en el nom de la societat seria una prova que la seva aportació com a tècnic i executiu no anava acompanyada d’una gran inversió de capital.
Però serà Isidre Marquès el qui a més de les regnes tècniques es farà amb les regnes de la societat. Trigarà encara uns anys, els necessaris perquè la nova empresa creixi i guanyi diners i perquè ell es faci un nom i es guanyi un prestigi a la població. El 1856 serà elegit regidor de l’Ajuntament, reelegit el 1861 i nomenat alcalde el 1863 i novament el 1868.
La fàbrica de Sant Joan o cal Xuriguer, que es posà en marxa el 1855. Puig, Rafecas, Marquès i Companyia donà origen a la que seria la segona empresa cotonera de Vilanova i la Geltrú, després de la de Ferrer i Vidal. Els Marquès aviat quedaren com a únics titulars de l’empresa.
Puig, Rafecas, Marquès i Companyia ha obert mentrestant un dipòsit de gènere i despatx a Barcelona, primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer de Rull. El 1860 presentà els seus productes a l’Exposició Industrial de Barcelona: madapol·lams, percales i teles de les anomenades suïsses i irlandeses, com també empesa. És la segona empresa de Vilanova, després de la de Josep Ferrer i Companyia.
El 1862 treballen 400 obrers a cal Xuriguer. Hi tenen 8.760 pues de filar i 207 telers. Si hem de fer cas al document que dóna aquesta informació (Giménez Guited), la inversió ha baixat a 1.573.000 rals. Aquest fet podria estar lligat amb la marxa de l’empresa de Pere Puig i Carsi, que devia suposar una retirada del capital aportat. Pere Puig començarà la seva pròpia empresa cotonera també a Vilanova amb la denominació de Puig i Companyia, que farà exactament el mateix producte que els Marquès. Pere Puig morirà el 1894 i l’empresa es liquidarà el 1911.
L’empresa de cal Xuriguer es convertirà ara en Rafecas, Marquès i Companyia, però per poc temps. El 1874, en morir Joan Rafecas, serà Marquès i Companyia per quedar en Marquès Germans, el 1878. És l’any en què Isidre Marquès, ja amb el control total de l’empresa, decidí construir una fàbrica nova a la mateixa Vilanova. La fàbrica de Sant Joan passarà a mans de Puig i Companyia.
Lletra de canvi de Marquès Germans, 1897. El 1878, Marquès Germans construirà una segona fàbrica també a Vilanova.
Aquesta aventura industrial va estar a punt de perdre’s quan l’any 1881 i amb quinze dies de diferència moriren Isidre Marquès i Riba i el seu hereu, Isidre Marquès i Puig. L’empresa quedà aleshores a les mans de Manuel Marquès i Puig, el fill segon, que tenia vint-i-un anys i que llavors acabava la carrera d’enginyer industrial. Per sort, havia fet pràctiques en el sector tèxtil i estava ben assessorat. Serà l’ànima de l’empresa fins que morí el 1827, cinquanta-sis anys més tard. Es casà amb la viuda del seu germà. La societat es mantindrà com a Marquès Germans. Abans eren els Germans Marquès i Riba —la primera generació industrial— i ara seran els germans Marquès i Puig. Serà així fins el 1897 en què la raó social serà simplement Manuel Marquès i Puig, una empresa personal.
El romiatge a Montserrat (1902)
El fet té poca importància industrial, però considerable des d’un punt de vista social i del moment. Serveix, sobretot, per a conèixer la sensibilitat de l’època.
El mes de juny del 1902, 395 obrers i administratius de l’empresa Manuel Marquès i Companyia, acompanyats per 19 persones del que en diuen familia patronal, anaren en romiatge a Montserrat. Fou un viatge que durà tres dies. El fet mereixerà ser recordat en un llibret que porta el títol Recort de la romeria que a Montserrat feu lo personal de la Fàbrica de D. Manuel Marquès de Vilanova i Geltrú los dias 13,14 i 15 de juny de 1902. Diuen d’ella que ha estat la primera romeria fabril.
La transcendència li donà sobretot la patronal catalana. No podem oblidar que el 1902 va ser un any molt dur des del punt de vista de conflictivitat social. El president del Foment del Treball Nacional —Lluís Ferrer-Vidal— trametrà amb aquest motiu una carta a Manuel Marquès: "Entre los rumores de la lucha que de todas partes surgen ha llegado agradablemente a nuestros oidos el eco de la simpática fiesta que ha juntado en un solo grupo a los obreros y al patrono, dando margen al trato afectuoso y a las pruebas de consideración íntima... Estos simpáticos actos tienen mas que en ninguna otra parte su razón de ser en Cataluña, por lo mismo que los patronos de hoy fueron los obreros de ayer y que los obreros actuales serán los fabricantes de mañana."
La memòria del romiatge explica que quan es concebí la idea, els seus promotors van demanar a "Don Manuel lo permís corresponent per anahi, lo que duptaven lograr per rahó del gran inconvenient de tenir de parar la fabrica un parell de dias. No obstant, la petició no sols fou despatxada favorablement, sinó que se’ls hi oferí pagar-los mitj viatje, y cuydar que la Romeria fos cosa digna y notable."
En text a part, donem les paraules de Manuel Marquès, adreçades als obrers de la seva fàbrica a Montserrat. Tenen un interès econòmic i social evident.
Manuel Marquès. Paraules als obrers de la seva fàbrica amb motiu del romiatge a Montserrat (1902)
Lo motiu d’havervos reunit es pera manifestarvos que es tan gran la satisfacció que’em causa lo espectacle de germanor y bona harmonía que estáu donant en aquestos moments, que encara que tots quants nos trovam aquí á Montserrat no l’ oblidarem, desitjo fer més durader aquest recort lligantlo ab una mellora material que, sense aquesta visita á la Verge, no se m’hauria potser acudit concedirla. He resolt que desde la setmana entrant se modifiqui l’horari de treball de Casa, entrant á la fábrica mitja hora més tart cada dia, es á dir, s’entrará á les 5 1/2 del matí en compte de las 5; se reduhirá á un quart la mitja hora de brenar, y l’ dissapte se parará á las 4 1/4, de lo qual resultará treballar duas horas menos per setmana.
Als que van á jornal ó setmanal, no se ’ls modificará lo salari, pero sí als que treballen preu fet, á fi de no perjudicarlos ab aquesta millora; per lo que se ’ls aumentará en general lo tant per cent que representa la disminució d’horas.
A este objecte se fará una revisió de preus y producción del quinqueni actual, aumentant més als que la experiencia demostri que ho necessitan, y aumentant menos als que ja hajan resultat més favorits, per lo que desde ara se ocupará lo Sr. ´Oliva de fer aquet treball, y ab seguritat abans de tres mesos se pagarán ja los auments que corresponguin.
Ja sé que aquesta reforma, de moment nos dexará en condicións d’inferioritat respecte de las demés fábricas; pero jo espero que, ajudant Deu, y lo bon zel y afecte que us anima á tots vosaltres, procuraréu que ab lo cuydado, major si cap, que fins avuy, en tots los serveys que miran á la economía, y aprofitant bé ’l temps, pera que las horas de treball sigan complertas, etc., etc.; jo espero, dich, que disminuirém la diferencia en que nos trovarém, y fins arribarem á véncerla per complert.
Lo parar més aviat els dissaptes no ho faig per cap conveniencia de la administració, puix á aquesta li es igual parar més aviat ó més tart; ho faig per dos motius: 1er per ajudar á las moltas mares de familia que tenen que aprofitar lo temps pera lo arreglo de sa casa, llimpiesa de la roba y demés, y 2ón y principalment, pera que la major part dels días festius los contramestres no tingáu que treballar; preferesch que pleguéu més tart los dissaptes, encara que ’s gastem més metros de gas, y que solament en casos inevitables empleéu, á judici del majordom, alguna hora dels dits días, que ho son de descans, y pera los católichs, día de cumplir ab lo precepte de la Missa: y com que donada la bona fama que en aquest concepte y en lo moral tenen en general los treballadors de Casa, de la que jo n’ estich satisfet, y disposat á que s’afermi més y més cada día, desitjo que vosaltres donguéu l’ exemple.
Al disposar que no ’s treballi en tals días no vol dir que jo renuncihi á veureus un rato ó altre de la festa quan me trovi á Vilanova; al contrari, vull que procuréu veurem, y que seguíu comunicantme totas quantas cosas convingan relativas al treball, com y principalment las referents á les personas que forman la secció al vostre encárrech confiada; puig si be ja moltas de ellas venen directament á trobarme, altras n’hi ha que per temor de cansarme, dexan de ferho, y com lo meu objecte es estar en constant comunicació ab tots els obrers de Casa, per axó desitjo veureus sovint á vosaltres, puix sou los naturals encarregats de ferme pervenir las aspiracións y necessitats de tot ordre, de que tingáu conexement.
No oblidéu que si á Casa desde fa alguns anys se disfruta de pau y bona harmonía entre l’ amo y ’ls treballadors, no ’s deu tan sols á las milloras materials ni á las matexas atencións que aquells troban á casa (1), sinó més be á las milloras morals que he dut á cap, fent que ’l treballador no fos conegut á Casa no més que pel número de sa máquina, sino per son nom, per sa persona, per sa conducta moral y religiosa; y fent que ell no conega al seu principal per referencias, sino per relació directa y afectuosa, puix tan jo, com ma esposa, com tota ma familia, estam sempre amatens á ajudarlo y favorirlo en tot lo que convinga. Per axó tinch empenyo en que vosaltres me ajudéu en aquesta tasca, no servint may de barrera entre ’l patró y l’ obrer, sino més be de pont pera que pugan comunicarse. Vosaltres havéu de ser los naturals intermediaris entre ’ls obrers y jo, que no hem de tenir intermediaris de fora, que com succehía abans, no ’ns portavan més que disturbis y perjudicis. La societat la hem de formar tots plegats; las milloras las hem de buscar, vosaltres dintre de la justicia, jo dintre de la caritat al próxim, que me ensenya la Religió santa en la qual hem nascut, y la qual hem de seguir y fer reflorir per tot, puix sols ella pot fer del amo lo pare del treballador; advertintvos que si may per may me vegés contrariat en aquests propósits, primer desaría de ser fabricant que comportar lo abandonarlos.
(1) Se refería á que durant exos últims anys se han establert classes de párvuls y elemental, pera las fillas dels treballadors, y ademés, nocturnas pera las noyas obreras, á cárrech totas de las Germanas de la Companyia de Sta. Teresa de Jesús; y pera ’ls noys dels treballadors, classes elementals nocturnas, á cárrech del Sr. Tenas; se han instituit també jubilacións pera ’ls vells; socorros de metje medicinas y aliments als malalts que ho solicitan; ajuda de costa pera defuncions; pensions pera didatjes ó maynadera, segóns lo cas; premis semestrals á la producció; imposicions á la Caxa al 5% anual, ya anticipo de quantitats als qui ho necessitan, sens cap interés.
Font: Recort de la romeria que a Montserrat feu lo personal de la fàbrica de D. Manuel Marquès, de Vilanova i la Geltrú los dies 13, 14 i 15 de juny de 1902.
Manuel Marquès i Puig
Manuel Marquès i Puig (Foment del Treball Nacional). Manuel Marquès i Puig serà el titular únic des del 1897 fins al 1918 en què es constituí la societat anònima, Fàbriques Marquès SA.
Manuel Marquès serà nomenat president del Foment del Treball Nacional l’any 1905 i ho serà fins el 1907. El 1912 serà proposat per a presidir la Cambra d’Indústria acabada de crear, però renunciarà per haver coincidit la proposta amb la mort de la seva esposa.
El 1911, Manuel Marquès comprà cal Xuriguer, la vella fàbrica dels Marquès a Vilanova, en liquidar Puig i Companyia. Poc després electrificà els establiments. Foren dels primers que aplicaren el sistema de grans estiratges, patentat per l’enginyer industrial sabadellenc Ferran Casablancas. El 1916 afegiren una nova fàbrica al grup, aquesta vegada a Badalona. La seva principal producció en aquells moments corresponia a gèneres de cotó per a folres, camises, samarretes i altres peces de roba interior.
L’any 1918 es constituí la societat anònima Fàbriques Marquès mantenint el caràcter familiar de l’empresa, i el 1932 la societat anònima Marquès.
En esclatar la guerra de 1936-39, Manuel Marquès marxà de Catalunya. Morí a Sant Sebastià el 7 de novembre de 1937, als setanta-set anys d’edat.
Marca de fàbrica, Manuel Marquès 1916.
Acció de Fàbriques Marquès SA, 1918.
Després de la guerra la fàbrica tèxtil de cal Xuriguer serà desmuntada i ocupada per una empresa metal·lúrgica de la mateixa família Marquès, Fundaciones Industriales SA. Les activitats tèxtils quedaran concentrades a la fàbrica nova en la qual treballava un miler d’obrers. Fàbriques Marquès SA canvià la denominació social per la d’Indústries Marquès SA, que suspengué pagaments l’any 1986, quan estava sota el control de Vda. de Josep Tolrà SA. La fàbrica tancà el 1990.