Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
flavona

Flavona
©
Química
Substància incolora aïllada de diverses plantes de la família de les primulàcies.
Té el punt de fusió entre 99-100ºC De la flavona, com també de la isoflavona 3-fenil-4 H -1-benzopiran-4-ona, deriven tota una sèrie de pigments grocs molt difosos entre les plantes, com la quercitrina Alguns pigments d’aquesta mena ja eren emprats a l’edat mitjana per a tenyir i estampar, i encara ho són avui dia Hom ha arribat a aïllar més de 70 flavones les isoflavones són menys nombroses Alguns derivats de les flavones tenen efecte sobre la permeabilitat de les parets capillars vitamina P Entre altres, hom pot esmentar la quercetina, la rutina i l’hesperidina
cromona
Química
Cadascun dels derivats estructurals de la 1,4-benzopirona (cromona).
Hom troba les cromones àmpliament distribuïdes en les plantes, en especial com a pigments de les fulles i de les flors, particularment en forma de flavones 2-fenilcromones, com la quercetina
flavonoide
Bioquímica
Nom genèric dels composts fenòlics produïts normalment per les plantes, amb un esquelet característic constituït per dos anells de benzè units per una cadena de tres carbonis; l’estructura d’aquesta porció és l’emprada per a la seva classificació.
Els flavonoides i llurs glicòsids corresponents són àmpliament distribuïts en els vacúols vegetals com a pigments hidrosolubles, com és el cas dels antocians , que poden ésser de color blau, roig o porprat les aurones i les calcones , de color groc les flavones i els flavonols i llurs glicòsids, de color groc pàllid o ivori les catequines , les leucoantocianidines i les isoflavones són incolores
vacúol
Biologia
Espai intracel·lular protoplasmàtic en el qual s’acumulen substàncies líquides o gasoses, secretades pel protoplasma, o productes sòlids.
Aquests fluids són sempre homogenis La paret és formada per una delicada membrana, anomenada tonoplast o pellícula endoplasmàtica La utilització del roig neutre, colorant vital del contingut vacuolar, ha permès de saber que existeix un vacuoma aparell o sistema vacuolar de la cèllula en les cèllules animals Els vacúols poden originar-se per divisió de vacúols preexistents o per elaboració espontània en el citoplasma per exemple, per hipertròfies dels elements de l’ergastoplasma Els vacúols són lloc d’acumulació de substàncies de reserva o de deixalles tòxiques per part del mateix citoplasma…
isoflavona
Farmàcia
Subgrup de flavones, inclòs al grup farmacològic dels fitoestrògens i presents a la soia, els llegums i el trèvol vermell.
En ésser convertides pels bacteris intestinals en fenols heterocíclics, la seva estructura química és semblant a l’estradiol i adquireixen activitat terapèutica davant dels trastorns de la menopausa Contràriament, també poden tenir una acció antiestrogènica Hom els reconeix una acció protectora contra el càncer de mamella en constatar-se una menor incidència d’aquesta malaltia als països asiàtics i de l’Amèrica Central, on la soia és un element habitual en la dieta També s’ha observat un efecte protector en altres càncers hormonodependents com el d’ovari, el d’endometri i el de pròstata
bioflavonoide
Bioquímica
Cadascuna de les substàncies flavòniques del complex vitamínic P, constituïdes per una mescla de distintes flavones que tenen acció vitamínica.
Llur deficiència produeix un augment de la permeabilitat i la fragilitat de les parets capillars Es troben àmpliament repartides en diversos cítrics
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…
La flor
Els elements florals poden prendre aspectes molt variables El cas més simple, en què els sèpals, exteriors i verds, envolten els pètals, acolorits i de consistència diferent, a l’entorn de les parts fèrtils gineceu i androceu, no és pas l’únic entre les plantes superiors, ja que les diverses peces poden modificar-se de forma i de color Les flors de l’aranya Nigella damascena , que veiem a la fotografia, presenten un involucre de bràctees laciniades disposades a tocar del periant, format per cinc peces petaloides Segueix un verticil amb cinc petits nectaris de color fosc, un androceu integrat…