Resultats de la cerca

N'hi ha de certs tipus que estan proveïts de sengles orelles foradades en llurs extrems, per on s’introduiexen les puntes d’unes alicats especials que en faciliten el muntatge

La forma de la clau depèn del mecanisme del pany les de balda i les de dent, tant les de metxó com les foradades, actuen movent el pestell en les de figura, aquesta és l’apropiada per a entrar en la silueta del forat del pany i vèncer les guardes d’aquest les de serreta, tant les planes com les estriades, i les de gorges, accionen els mecanismes pius o gorges que immobilitzen el pestell

Generalment és composta d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments S'oposa a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc El terme, del francès dolmen , està documentat per primera vegada el 1868 Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol  ‘taula’ i men ‘pedra’, o potser del còrnic tolmên ‘forat de pedra’, per les enormes roques foradades de Cornualla Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula taula dels Lladres , del Port de la Selva, caixa, arca , etc

Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa…

Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de…

En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a la conca de…

La bòbila consta d’un molí, d’una màquina per a preparar la pasta i d’una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d’un desairejador per a les peces massisses hom empra estiradores amb fileres senzilles, i per a les foradades, estiradores amb fileres proveïdes de mascles adequats als forats que ha de tenir la peça les peces són tallades automàticament Obtingudes les peces d’obra crua, hom les deixa assecar a l’aire lliure, degudament apilades sota uns espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que…

Dominen el paisatge altituds de 669 m SW, 705 m NNW i 763 m ESE, però el desnivell de la vall resultant és d’uns 200 m per ambdós vessants, amb una inclinació mitjana de 57° La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les toves calcàries del Tries són foradades per l’aigua, que hi forma les coves on s’assenta el priorat del  Fai , al costat del qual cau el salt d’aigua del Rossinyol, el més espectacular de la conca del Besòs El nom del santuari,  Sant Miquel del Fai,  designa popularment tota la zona circumdant, de gran interès paisatgístic per les seves coves, avencs,…

Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia córrer pedres o botons, amb…