Resultats de la cerca

Fou molt emprat durant la Primera Guerra Mundial És classificat en el grup dels gasos asfixiants, i la seva toxicitat és deguda a la seva hidròlisi en els pulmons, que produeix l’alliberament de HCl i la formació d’un edema pulmonar És emprat també en l’obtenció de colorants i de medicaments

És un líquid incolor, d’olor penetrant, miscible amb els solvents orgànics no hidroxilats, que reacciona amb l’aigua alliberant diòxid de carboni, i que bull a 251°C i es congela a 22°C Hom l’obté per tractament del 2,4-dinaminotoluè amb fosgen, i és emprat en la preparació d’escumes, elastòmers i resines de poliuretà i com a agent d’entrecreuament en la indústria de les fibres tèxtils Malgrat ésser poc corrosiu, és altamnent irritant i produeix cremades

Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…

El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons

Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’…

Hom l’obté industrialment per l’acció del clor o del clorur de sofre sobre el sulfur de carboni, en presència d’un catalitzador clorur d’antimoni o clorur d’alumini 2Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 2S 2S 2 Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 6S És insoluble en aigua, bon solvent de les matèries grasses és emprat com a solvent i com a producte extintor Es combina amb el triòxid de sofre amb formació de fosgen i de clorur de pirosulfonil 2SO 3 + CCL 4 →COCl 2 + S 2 O 5 Cl 2 dóna una reacció semblant amb els òleums i fins i tot amb l’àcid sulfúric concentrat ordinari, en presència de sílice porosa 2H 2 SO 4…

No és tan irritant com els seus anàlegs monoclorat i diclorat, però és més tòxic i asfixiant Hom el descompon per hidròlisi en diòxid de carboni i clorur d’hidrogen Fou emprat a la Primera Guerra Mundial com a gas asfixiant

Líquid mòbil, molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic, que bull a 140°C Es dissol lentament en aigua, donant l’àcid, i és miscible amb èter, àcid acètic i etanol a poc a poc, s’hi transforma en acetat d’etil Era preparat primitivament per reacció de l’acetat sòdic amb clorur d’acetil o de sulfuril i, més tard, a partir de fosgen i d’àcid acètic Actualment és obtingut per tres procediments A Per reacció, en fase líquida, de l’acetilè amb l’àcid acètic glacial, amb sal mercúrica com a catalitzador es forma diacetat d’etilidè, el qual, destillat amb pirofosfat…

Són anomenades trastorns per inhalació de gasos irritants les alteracions respiratòries degudes a l’aspiració de vapors despresos per diverses substàncies químiques, manipulades en activitats domèstiques o industrials La inhalació de gasos irritants pot originar diversos trastorns en l’aparell respiratori, segons les característiques dels gasos i llur concentració en l’aire respirat Hi ha gasos irritants que, per les seves propietats físico-químiques, es dissolen amb facilitat en les mucoses respiratòries, de manera que després d’ésser inhalats atenyen la mucosa ràpidament La inhalació de…

Cristalls molt solubles en hidròxids i àlcalis diluïts