Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
‘Azriel de Girona
Història
Figura central i original del cercle cabalístic de Girona.
Gendre d’'Ezra ben Šělomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques Escriví també el Ša'ar ha-šoel , catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yeṣira , una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries o recull de prescripcions sobre la meditació mística i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors
homiliari
Pàgina de l' homiliari de Beda
© Fototeca.cat
Cristianisme
Originalment, recull d’homilies patrístiques per a ús privat dels predicadors o per a la lectura del culte.
Després es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit, no sempre ben distingit del leccionari-sermonari Ressalten el d’Alà de Farfa i el de Pau Diaca, incorporat substancialment en el breviari Es conserva també íntegre l’homiliari toledà Entre els rars còdexs sencers conservats a Catalunya, cal esmentar l’homiliari de Beda Museu d’Art de Girona i el leccionari-homiliari Sambola, de la collecció FCapdevila Barcelona Entre els fragmentaris, destaca el que conserva les Homilies d’Organyà
Contes de Canterbury
Narracions en vers escrites per Geoffrey Chaucer entre el 1380 i el 1400.
Trenta persones pertanyents a diverses classes socials el cavaller, el frare, el moliner, l’estudiant que van en pelegrinatge a Canterbury, es troben en un hostal i proposen d’explicar quatre contes cadascuna Se’n conserven vint contes complets i quatre de fragmentaris L’obra, que manifesta influències de Boccaccio, del Roman de la Rose i de diversos autors clàssics, ofereix una àmplia panoràmica de la societat del segle XIV Fou traduïda al català per Victòria Gual el 1998
André Dérain
Pintura
Pintor francès.
Treballà amb Vlaminck 1899, que li féu conèixer l’art negre 1904 Pintà amb colors purs i vius, amb traços fragmentaris i amb una composició monumental Exposà al saló de París del 1905, en què es concretà el fauvisme Pintà paisatges de Cotlliure 1905 i de Londres 1906 Preocupat per la forma, i influït per Cézanne i el cubisme 1907, abandonà el fauvisme i s’inicià en l’escultura, on obrí un nou camí, tot tenint com a principi formal el bloc Figura ajupida 1907 Amb Picasso pintà a Cadaqués 1910, però la seva pintura esdevingué després hieràtica i s’encaminà cap a un naturalisme…
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
Sant Andreu de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Sector de llevant del temple, amb el gran absis on es veuen elements fragmentaris de cinc lesenes que no s’arribaren a completar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Andreu és a l’entrada del poble de Calbera, enlairat a 1 207 m d’altitud, en un contrafort assolellat de la serra de Pegà, penjat sobre l’Isàvena Mapa 32-10 213 Situació 31TCG036957 S’hi arriba per la carretera de l’Isàvena, passat Beranui A les mateixes Ferreries cal agafar un brancal asfaltat a la dreta que puja directament a Calbera JBP Història El primer esment del lloc de Calbera és de l’any…
castell de Lluçà
Masia
Antic castell de Lluçà (Lluçanès), al nord del poble, dalt d’un turó situat a prop del mas del Castell.
L’edifici Només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud Se n’han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se, per tant, a la topografia del terreny El mur nord conserva una alçada de dos pisos on es veuen les restes d’una finestra biforada de la qual ha desaparegut la columneta Les dues estances del costat sud són de planta rectangular, encara que la més petita és gairebé quadrada La més gran tenia una volta de canó, avui esfondrada, i s’hi poden veure dues portes…
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del s V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
Història general del Regne de Mallorca
Història
Primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis.
Descripció bibliogràfica L’original en llengua catalana fou escrit el 1593, i l’any 1601, que l’acabà, el mateix autor en feu una traducció al castellà, versions de les quals es conserven còpies posteriors La còpia més antiga i més completa en català és la de Jordi Fortuny de Ruescas 1640-53, que es troba a la Biblioteca Municipal de Palma Porta el títol de Varias coses tocants a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la granga las Primaveres de 1640, 1641 y 1642 Subjectes a la correctió de tots Té un total de 606 folis en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina