Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
franel·la
Indústria tèxtil
Teixit de cotó imitant en aspecte i en tacte la veritable franel·la de llana.
mèlton
Indústria tèxtil
Drap de llana, originari de la localitat anglesa de Melton (Leicester), amb lligat de tafetà o de sarja, batanat i perxat lleugerament per una cara o per totes dues, operació que deixa la superfície una mica vellutada.
És un teixit fort, suau i calent, i el seu aspecte recorda una franella gruixuda Hom l’empra per a vestits d’home, sobretot per als de caça N'hi ha una variant amb ordit de cotó
franel·lograma
Educació
Figura o imatge de paper, feltre o franel·la que s’adhereix al franel·lògraf.
pilú
Indústria tèxtil
Franel·la de cotó, teixida amb ordit prim i trama gruixuda, generalment per a ésser estampada.
franel·lògraf
Educació
Plafó folrat de feltre o de franel·la al qual es poden adherir figures o imatges que es van mostrant als alumnes.
És un element auxiliar que s’utilitza especialment en educació infantil, útil per a explicar contes, fer activitats de llenguatge oral, d’iniciació al càlcul, etc
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una…
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per…
Micologia popular
Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins…
La llana
Introducció El pastor amb les ovelles, i la fàbrica al fons Gravat L’estudi de la indústria llanera catalana durant la centúria 1814-1914 ha estat dividit en tres etapes ben diferenciades, que troben la seva justificació en el mateix procés de desenvolupament industrial Tot i que la indústria moderna i la crisi de la indústria tradicional s’arrelen en el set-cents, el primer període 1814-33 parteix del punt d’inflexió determinat per l’enfonsament de l’imperi colonial i la Guerra del Francès…