Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
terra fusca
Geologia
Sòl relicte que prové de la descarbonatació lenta d’una roca mare calcària.
La seva pedogènesi comprèn una primera fase interglacial, sota clima càlid i humit, durant la qual ocorre la descarbonatació del perfil i l’acumulació d’òxids de ferro hidratats, una segona fase glacial de crioturbació, en la qual l’argila apareix mesclada amb fragments de la calcària subjacent, i una tercera fase actual d’evolució vers el sòl bru càlcic amb mull , propi dels boscs caducifolis temperats
ànec fosc eurasiàtic

Ànec fosc eurasiàtic
© Dave Menke
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, semblant a l’ànec negre.
El mascle és també fosc, però amb una taca blanca a les ales Té un hàbitat semblant a l’ànec negre, però no arriba fins a Portugal
Ànec fosc
Anàtida marina molt similar a l’ànec negre, que ha estat detectada durant 13 hiverns, el primer dels quals fou el de 1891 D’un total de 28 citacions, 8 i 9 pertanyen, respectivament, al delta de l’Ebre i a la badia de Roses, on té una presència força regular La resta de localitats amb hivernada accidental o irregular són la gola de l’Aglí, el Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, Tarragona, Grau de Castelló, un sector de l’albufera de València i el port de Maó Li agraden les costes planes i sorrenques i pesca molt a prop de la platja És estrictament marí, excepte comptades ocasions com la…
Orquídies: diversitat i diversificació dins de les abelleres
L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…
Mare de Déu de Font-romeu
Art romànic
Aquest antic santuari marià, que ha donat nom al modern centre turístic del mateix nom, es dreça dins de l’antiga parròquia d’Odelló, que era una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó El santuari, un xic separat del nucli modern, és al peu de la carretera que porta a Montlluís El conjunt actual, format per l’església i les antigues cases d’acolliment de pelegrins, no conté cap element arquitectònic anterior als segles XVI-XVII La primera notícia segura és del 1324, en què Sibilla, muller de Ramon Barri de Puigcerdà, llegà cinc diners per a l’oli de la llàntia de Santa Maria de Font-…
Les pilocarpàcies i les micobilimbiàcies
La família de les pilocarpàcies comprèn líquens crustacis, amb apotecis biatorins o amb un excípul format per hifes més o menys laxament entreteixides El tolus té una estructura apical tubular, I+ blau intens Les paràfisis són poc ramificades, gairebé gens capitades Les ascòspores, ellíptiques o cilíndriques, poden tenir d’un a diversos septes Byssoloma forma apotecis amb un fals marge tallí, blanquinós, sense algues, d’aspecte aracnoide fins i tot vist amb lupa binocular B leucoblepharum , trobat al Maresme, té el disc dels apotecis de color gris brunenc B subdiscordans és una…
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
foia de Castalla
Panoràmica de la foia de Castalla amb la serra de la penya Roja al fons
© Fototeca.cat
Vall de l’Alcoià que comprèn els municipis de Castalla, Ibi, Onil i Tibi.
Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…
Els ocells oceànics
El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…