Resultats de la cerca

El metge Jaume Ferran i Clua idea la vacunació anticolèrica amb gèrmens vius

Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…

Aquest fenomen simple ha estat utilitzat per tal d’identificar gèrmens, de determinar els antígens dels eritròcits, o bé per tal d’aconseguir un diagnòstic mèdic, en detectar els anticossos no naturals presents en un sèrum humà, indici segur d’una malaltia o bé d’una immunització En determinats casos com en la recerca d’anticossos incomplets, el fenomen de l’aglutinació ha estat perfeccionat amb artificis pels investigadors, i n'han resultat procediments més complexos, però molt eficaços com és el cas de les hemoaglutinacions i del test de Coombs

El procés morbós deriva d’una malaltia infecciosa primitiva cutània, òtica, pneumònica, urinària, etc que és anomenada porta d’entrada , a partir de la qual els gèrmens arriben a l’òrgan anomenat focus de sèpsia , en el qual es multipliquen i passen a la circulació, i així originen focus de sèpsia metastàtics

L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o…

És dit d’un medi on viuen organismes en aquestes condicions de laboratori, o dels mateixos organismes Per mitjà de cambres axèniques poden sobreviure nounats incapaços de resistir infeccions Bé que tècnicament l’exclusió de bacteris i d’organismes superiors no presenta dificultats, els virus són molt difícils d’excloure, especialment, aquells que són incorporats al genoma

Es denomina immunocompetència la capacitat del sistema immunològic per funcionar adequadament, amb efectivitat en tots els mecanismes defensius Es diu que el sistema immunitari d’una persona és competent quan pot afrontar els gèrmens amb què més o menys habitualment pren contacte, ja sigui impedint les infeccions dels més innocus, o controlant les que desenvolupen els més virulents Així, un subjecte immunocompetent no patirà cap infecció per gèrmens que, en condicions normals, són sapròfits, com ara la Candida albicans , i controlarà les causades per gèrmens patògens, com els virus de la grip…

És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments,…

En un sentit molt ampli hom entén per infecció l’entrada, l’establiment i la reproducció de microorganismes en la superfície o l’interior d’altres organismes, inclòs el de l’ésser humà D’altra banda, la malaltia infecciosa és el conjunt d’alteracions, més o menys greus, que un organisme experimenta a conseqüència de la infecció De les definicions exposades es pot deduir que les infeccions no sempre són perjudicials per a l’hoste, és a dir, l’organisme infectat mentre que, en canvi, les malalties infeccioses sempre presenten símptomes o signes, o ambdues coses alhora Cal assenyalar, però, que…

Poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents que en persones immunocompetents no podrien produir una infecció, o bé ésser causades per gèrmens virulents que en les persones immunodeprimides originen malalties infeccioses més greus, persistents i freqüents del que és habitual en individus amb una activitat immunològica adequada