Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
micoturisme
Turisme i lleure
Micologia
Modalitat de turisme gestionada per recol·lectors o productors de bolets que es practica amb l’objectiu de conèixer el món dels bolets i el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on se’n fan.
Entre els serveis i les activitats oferts destaquen les excursions a les zones de riquesa micològica, sovint d’accés regulat la recollida de bolets els concursos de boletaires la capacitació per a distingir les espècies comestibles de les tòxiques i les degustacions gastronòmiques
fructiturisme
Turisme i lleure
Agronomia
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters.
Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla visites a les centrals de fruita degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc
ecogastronomia
Alimentació
Sociologia
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.
És per això que també proposa un canvi en la lògica de la producció agroalimentària, a través d’iniciatives d’ajuda a la producció local d’aliments sostenibles i de qualitat, respectant el medi ambient, el benestar animal, els productors i la salut humana, i promou la protecció i el foment de l’herència cultural de les tradicions gastronòmiques i alimentàries, dels seus productes i dels seus sistemes de producció Aquest corrent o moviment gastronòmic, fundat el 1989 a Itàlia per Carlo Petrini per a contrarestar el tipus d’alimentació imposat per l’extensió del menjar ràpid fast-…
Benoît Violier
Gastronomia
Cuiner francès.
Es formà com a cuiner i pastisser amb Didier Stéphan, els anys 1987-90 El 1991 anà a París, on fou deixeble d’alguns dels principals xefs francesos El 1996 s’incorporà al restaurant Frédy Girardet, a Crissier, prop de Lausana, que el mateix any, en canviar de propietari, canvià el nom pel de Restaurant de Hôtel de Ville El 1999 n’esdevingué cuiner en cap, i el 2012 propietari, juntament amb la seva dona Des del 1998 el restaurant obtingué cada any tres estrelles Michelin Considerat per diverses publicacions i societats gastronòmiques un dels millors cuiners del món, l’any 2015 el…
Carlo Petrini
Ecologia
Gastrònom i activista italià.
Actiu en l’esquerra extraparlamentària, des dels anys setanta publicà articles sobre gastronomia en la premsa Arran de la mort d’una vintena de persones per la ingestió de vi adulterat, el 1986 fundà el moviment Arcigola, i el mateix any organitzà una protesta contra l’obertura d'un establiment de la cadena McDonald’s a la plaça Navona Roma El 1989 fundà a París el moviment slow food , que contraposà al fast-food i a les formes de vida associades al menjar ràpid produït industrialment Amb aquesta iniciativa defensà una alimentació basada en el gaudi i en els productes naturals i…
Mercat del Ram

Mercat del Ram
© Fototeca.cat
Economia
Important mercat que hom celebra anualment a la ciutat de Vic (Osona).
El mercat de Vic, que consta ja en el precepte del rei Odó el 888, s’ha celebrat sempre en dissabte, i al llarg del temps en prengueren especial importància alguns, com el que precedia la Quaresma, la Cinquagesma, Sant Joan o Nadal El Mercat del Ram es convertí en el més típic i principal Vers el 1930 hom li donà el caràcter modern de fira de maquinària agrícola, exposició selecta de bestiar i altres productes decaigué en 1936-45 i reprengué després amb el caràcter de fira de mostres Amb el temps, s’hi han incorporat noves manifestacions i activitats econòmiques populars, folklòriques i…
Jofre de Foixà
Literatura catalana
Eclesiàstic i literat.
Vida i obra Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu Ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Jofre fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors…
,
Jaume Santamaria i Puig

Santi Santamaria
© Família Santamaria
Gastronomia
Cuiner.
Estudià dibuix tècnic L’any 1981 inaugurà al seu poble el restaurant El Racó de Can Fabes, que obtingué estrelles Michelin el 1988, el 1990 i el 1994, qualificació que fou el primer cuiner català a obtenir L’any 2000 aquest restaurant rebé quatre forquilles vermelles de la mateixa Guia Michelin Fou un important divulgador gastronòmic, i els seus plats partiren sempre de la tradició del país i d’un fort arrelament A més d’una collaboració setmanal a La Vanguardia 2001, publicà també en aquest diari el colleccionable La nostra cuina 2005, ambdós de gran ressò Organitzà exposicions i mostres…
Menjar de balena
Les balenes i els catxalots tenen una flaca pel marisc, concretament per les gambes i els calamars, inclinació que comparteixen amb molts humans
Però les elaborades debilitats gastronòmiques humanes tenen poc a veure amb les elementals necessitats alimentàries dels cetacis El cas és que les balenes consumeixen quantitats ingents de petits crustacis planctònics, mentre que els catxalots s’alimenten de cefalòpodes de grans dimensions Les balenes practiquen una mena de plàcida pesca a l’engròs, mentre que els catxalots es consagren a una acarnissada cacera selectiva Dues…
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…