Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
rotacisme
Lingüística i sociolingüística
Fenomen fonètic que consisteix a transformar en -r- la -s- intervocàlica sonora:.
Així, el llatí generis prové d’un anterior * genesis , el català cirera , tanarida ‘herba cuquera’ i Toldrà procedeixen respectivament de * ciresa, *tanasida i Tolosà Hom considera també rotacisme el canvi en r d’altres sons consonàntics, com -d- i -l- així, valencià lliró , lledó alguerès curom , colom
capital eròtic
Sociologia
Prestigi que la societat atribueix a una persona en virtut de la seva bellesa i atractiu sexual.
El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible…
secularització
Cristianisme
Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.
El mot, en aquest cas, ha servit per a formar diversos fronts politicoideològics enfront de les pretensions eclesiàstiques D’una banda, la història del poder polític indica una diferenciació com més va més acusada del poder civil enfront del poder eclesiàstic fins a arribar a la separació de l’església i l’estat Quant a la ciència, almenys en el marc de l’Església Catòlica, el procés d’autonomia iniciat arran de la condemna de Galileu encara no ha acabat i en ple s XX hom anatematitzà l'evolucionisme a partir del Gènesi , i Pius XII Humani generis , 1950 condemnà el poligenisme…
Christian Hollander
Música
Compositor flamenc.
Sovint ha estat confós amb el compositor Jean d’Hollande, actiu a Bruges durant la primera meitat del segle XVI Les primeres referències a Christian Hollander daten del 1549, any en què era actiu com a mestre de cor a Sant Walburg, a Oudenaarde, on sembla que romangué fins el 1557 Aquest mateix any anà a Viena i entrà al servei de la capella de Ferran I A la mort del seu protector formà part de la capella de l’arxiduc Ferran, germà de l’emperador Maximilià II Quan Ferran començà a governar el Tirol 1568, desplaçà la cort a Innsbruck i Hollander l’acompanyà La part més notable de la seva…
encíclica
Cristianisme
Document oficial del papa mitjançant el qual exerceix el seu magisteri ordinari.
El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen…
Pius XII

Pius XII a la portada del diari La Mañana, 5 de desembre de 1951
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Eugenio Pacelli en esdevenir papa (1939-58).
Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…
antropologia biològica
Antropologia
Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.
En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…
Fundació de l’hospital de Perpinyà per Arnau Gausfred, comte de Rosselló
Art romànic
Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano prope ecclesiam Sancti…
Sant Esteve de Granollers de la Plana (Gurb)
Situació Planta de l’església i la cripta, en la qual hom pot observar com l’estructura original ha estat totalment alterada i desfigurada i l’anòmala disposició de l’escala de la cripta, situada sota l’absis M Anglada L’església parroquial de Granollers de la Plana es troba a uns 50 metres de la carretera de Vic a Manlleu, al costat dret i entre els punts quilomètrics 5 i 6, és a dir, vers migjorn Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 40,1 —y 47,7 31 TDG 401477 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell…
Sant Pere de Reixac (Montcada i Reixac)
Art romànic
Situació Vista exterior d’un dels absis de l’església centrat per una finestra de doble esqueixada J M Masagué Sant Pere de Reixac és l’antiga església parroquial del poble de Reixac, que juntament amb el de Santa Maria de Montcada formen l’actual municipi És situada a l’esquerra del riu Besòs, al vessant oest de la Conreria, a 191 m d’altitud Molt a prop del lloc on és situada conflueixen les dues comarques vallesanes amb les del Maresme i el Barcelonès Des de l’església s’albira una extensa panoràmica centrada per l’aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs Mapa 37-16421 Situació 31TDF338944…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina